EL VOLTOR SOBREVOLA el desert de Perdición, orgullós de sentir-se’n rei, o príncep, que és el que és. De tant en tant, mira les bèsties que creuen l’erma planura, abatuts, famolencs i assedegats. Sempre els albria des de ben amunt, convençut que són petites taques insignificants que mai no podran fer-li ombra. Llàstima que no toqui sovint de potes a terra per adonar-se del contrari. Potser millor, perquè llavors li explicarien d’on venen i on van i l’ennuegaria la pena, en descobrir que el seu desert no ho és tot i que hi ha reialmes molt més preciosos. O, encara pitjor, descobriria que hi ha ombres immenses!
Mar de lletres
per Aleix Cabrera
