Comunicats, sí; però de quina manera!

COMUNICAR-NOS AVUI HAURIA DE SER més fàcil que mai. De fet, és la concepció que tenim en estar hiperconnectats mitjançant plataformes socials i telèfons intel·ligents gairebé les 24 hores del dia. Però es tracta d’una comunicació efectiva? Algú s’atura a preguntar-se tant per la qualitat de la informació que genera com la que rep a través dels diversos canals?

No m’agrada el “m’agrada”

FACEBOOK L’HA POPULARITZAT i ara no ens el treiem de sobre. Em refereixo al botó “m’agrada” (“I like”, en la versió anglesa) que figura sota les entrades de la plataforma social i que s’ha estès en altres entorns en forma de “més 1” (Google Plus), d’estrella (WordPress), de mà amb el polze aixecat (YouTube) o de cor (Pinterest, Instagram o Vimeo). Hi fem “clic” gairebé sense pensar-ho, per inèrcia, així que un contingut ens sorprèn, ens fa somriure o pensem que és bo. Diem que ens agrada però no per què, com apunta The Blog of Life, en detriment de la comunicació. Qui no ha observat la minva dels comentaris d’un temps ençà? Però per què triomfa el “m’agrada” que genera 50 milions d’enllaços cada dia?

El comerç, a cavall de les xarxes socials

1. EL COMERÇ ELECTRÒNIC, el màrqueting 2.0 i les xarxes socials són tema de debat a la Fira de Barcelona, durant dos dies. L’eShow hi concentra, un cop més, marques de renom i experts per analitzar els canvis que viu el sector. El comerç continua perseguint el consumidor, però ha de canviar la forma de fer-ho. Més que seduir-lo, ha d’implicar-lo en una comunitat. [Storify]

Noves audiències, nous continguts

1. QUIN ÉS EL PANORAMA que dibuixa el canvi tecnològic al sector de la comunicació? Com han d’adaptar-si els mitjans tradicionals? I, sobretot, com han de respondre a l’audiència que ja no és una massa homogènia sinó individus crítics, proactius i exigents, connectats a les xarxes socials.

Navegant plegats!

AL LLARG DE SET ANYS, he abocat moltes lletres en aquest blog i, de mica en mica, s’ha convertit en tot un mar literari i reflexiu. Hi seguirem navegant i ens aturarem en els amarratges que ens cridin l’atenció, el més recent i amb una gran acollida ha estat “Audiocontes“. Precisament aquest terme ha estat una de les pistes que us han guiat des del mapa de Google fins a aquesta “X” particular. Però també hi heu arribat en sentir piular l’Ocell Blau, en Cara Llibre, la Rosa Maria Curto o els Llibres per llegir. El què més interès us ha despertat és per què “La terra parla i el glaç es trenca” o com ens definim digitalment. Tot i així, del que més heu parlat obertament ha estat de la dona que repartia amor (la podeu escoltar i tot!) i dels vots de càstig. Comentaris que sempre alegren el dia.

Banda ampla, veus ciutadanes

HI HA PROGRAMES QUE TENEN UNA RAÓ DE SER. Banda Ampla, n’és un. Qui el va impulsar fa una temporada no va pas inventar la sopa d’all; el comunicador Joaquim Maria Puyal ja va dirigir espais similars a la mateixa cadena (Vostè jutja o La vida en un xip). El quid dels programes, també d’aquest, consisteix a donar veu a persones ben diverses pel que fa a estudis, procedència o sector laboral. La televisió pública és la televisió del poble i, com ha tal, ha de cedir la paraula a l’espectador i no només a polítics i periodistes que opinen gairebé les 24 hores del dia en tota mena de mitjans de comunicació. Que potser no totes les opinions són vàlides i mereixen ser escoltades?

El periodisme de proximitat a debat, al Media140

QUIN ÉS EL FUTUR DEL PERIODISME LOCAL? Per donar resposta a aquesta pregunta que sovint ens formulem a la redacció, m’atanso fins a l’edifici MediaTIC, on s’hi fa una taula rodona que modera la periodista Karma Peiró, en el marc del Media140 Barcelona. Intervenen el dinamitzador digital de ciutats, Pablo Muiño; l’editor d’AnoiaDiari.cat, Bernat Ferrer; el director de la XAL i d’Acció Local, Gabi Barragán, i dues editores i redactores de BlogueresdeSantMartí.net.

Reflexions sobre els mitjans digitals al Media140

CAP ON ENS PORTA LA REVOLUCIÓ DIGITAL? Aquest és el denominador comú del Media140 Barcelona que, a través de tallers, taules rodones i ponències, convida el periodisme i els mitjans de comunicació a preguntar-se pel seu funcionament, possibilitats i dinàmiques de treball.

Identitat digital, un rastre compartit i inesborrable

“QUÈ ÉS LA IDENTITAT DIGITAL PROFESSIONAL i per què hem de crear-nos-en una?” Amb aquesta pregunta i mostrant a la sala com es presenten en xarxa els tres ponents que la seguiran, l’escritora i empresària Neus Arqués enceta la cinquena jornada 10encomunicació, que organitza l’ESCACC. Ja d’entrada, deixa de banda el qualificatiu “professional” per parlar només d’identitat, perquè a Internet tot s’hi barreja, des d’un blog personal, als articles publicats o les fotos en què ens han etiquetat. Aquesta identitat té molt a veure amb el “concepte de marca”, les “promeses de valor”, i la seva construcció és compartida, ja que la informació d’un mateix a la xarxa procedeix no només d’un mateix sinó també del que opinen o publiquen els altres.