A VEGADES LA FEINA PASSA MILLOR AMB MÚSICA. Per això, aquest matí, algú ha suggerit de posar-ne, i jo –reconec que amb sornegueria– he preguntat: “Una música inspiradora?”. Davant l’assentiment, he tret el telèfon mòbil i he sel·leccionat una de les àries més lloades de l’òpera i també una de les que més s’han popularitzat. No havia cantat encara el tenor que s’ha iniciat aquest diàleg a quatre bandes: Continua llegint
Arxiu de la categoria: Cultura
La cultura en tots els seus exponents: cinema, música, literatura, teatre, art.
Clàssica en hores baixes / Cant a la música
ENTRE LES MOLTES COSES QUE AGRAEIXO ALS PARES, una és l’estima per la música clàssica. De petit, m’expliquen, ja sonaven els discos de vinil al menjador de casa. De les primeres obres que recordo, hi ha les simfonies de Beethoven (de la primera a la novena); la Simfonia del Nou Món de Dvořák; la Suite del Trencanous, La Bella dorment i El Llac dels signes, de Tchaikovsky; la Tocata i Fuga en Re menor, de Bach, i el Danuvi blau de Strauss. Amb el temps s’hi han afegit altres compositors i altres gèneres. Que us penseu, que a casa no sonaven Beatles, Rollings, The Mamas & The Papas, la cançó protesta i cantautors italians i francesos? Però parlàvem de la clàssica, pobra, que per com la vaig veient, passa unes hores molt baixes. Si no em creieu, aneu al Palau de la Música, a l’Auditori o a qualsevol sala de concerts d’aquest país i digueu-me si hi observeu relleu generacional. Continua llegint
Els joves valents d’un Sant Jordi anticipat
UN MURAL ATAPEÏT DE DIBUIXOS, manualitats i collages evidencia que som a l’Àrea Materno-Infantil de l’Hospital de la Vall d’Hebron. Acompanyat de la il·lustradora Rosa Maria Curto i les escriptores Maria Carme Roca i Gemma Lienas, pugem fins al darrer pis. A l’aula hospitalària, coneixem les mestres del centre (la Gladys, la Carme, la Montse i l’Anna), ens dividim en dos grups i ens repartim els llibres. Amb la Maria Carme, visitem la planta d’oncologia, les cambres, la UCI i alguna sala a mig camí.Res fa pensar que darrere el somriure de la C. hi ha dues operacions de pulmons per una fibrosi quística que no la deixa cantar com voldria, però tot i així canta, ens explica. L’A., d’uns 5 anys, condueix un cotxe de pedals, passadís amunt, passadís avall, i també rep el seu llibre d’aquest Sant Jordi als hospitals que organitza el Consell Català del Llibre Infantil i Juvenil per quart any consecutiu. Continua llegint
Un nou conte el Dia de la Literatura Infantil!
EL 2 D’ABRIL LA LITERATURA INFANTIL I JUVENIL està de festa; celebra el seu Dia Internacional i resulta que coincideix amb l’aniversari del naixement d’un dels contistes per excelència, Hans Christian Andersen. No volia estar-me de mencionar-ho i recordar que el propòsit d’un dia com el d’avui no ha de ser necessàriament mercantilista sinó més profund: el missatge que els nens de la família Kandel descobreixen en recórrer mig món. La sort i l’atzar han volgut que el dia coincidís amb un nou projecte literari amb una cabra i una papallona com a protagonistes i la ciutat de Nova York com a teló de fons. Caldrà deixar passar els dies, per veure com evoluciona. Si em disculpeu, us haig de deixar, que l’últim cop que vaig veure les dues bèsties acabaven de desembarcar a Ellis Island i no voldria que els agents d’aduanes les deportessin; tenen una missió important!
La literatura en blog és literatura?
MEDIALAB-PRADO PLANTEJA, dins del cicle de conferències programades, una reflexió sobre els blogs literaris i per extensió l’esclat de crítics digitals i autors 2.0. El debat moderat per Daniel Arjona (@daniarjo), periodista de ‘El Cultural’ (El Mundo) modera el debat (#ebl12 a Twitter).
#EncuentroBlogsLiterarios – Medialab-Prado Madrid
El Encuentro intenta dar respuesta a cuestiones tales como: 11:00h: Apertura con Gonzalo Garrido, escritor y autor del blog Literatura ba…
Anna Riera, paladejant el món
FER LA VOLTA AL MÓN, va canviar la vida a la periodista Anna Riera. Les vacances van convertir-se alhora en un viatge introspectiu amb què va veure clar cap on volia anar i a través del qual se li van obrir noves portes. La curiositat per degustar el món i assaborir diferents cultures –fins i tot amb els dits– la va portar de nou a casa, i va posar-se al capdavant del suplement ‘Gourmets’ d’El Periódico de Catalunya i del programa ‘Cuina’m’ d’Onda Cero. No podíem citar-nos lluny dels fogons i el restaurant La Cua Curta, al barri de La Ribera, vesteix la trobada amb l’escenografia més escaient. Continua llegint
‘The artist’ (Michel Hazanavicius, 2011)
MUDA I EN BLANC I NEGRE, la pel·lícula francesa The artist no hauria d’espantar ningú sota l’aparença de cinema del segle passat. Aquestes dues característiques, lluny de ser gratuïtes, es posen ben bé al servei de la trama, obra del guionista i director Michel Hazanavicius. Continua llegint
Com batejo aquest personatge?
BATEJAR PERSONATGES és una de les tasques de l’escriptor de contes i novel·les o del guionista de ficció. “I ara, com li dic a aquest?” o “quin és el nom més escaient per a la trepa de la pel·lícula?”, són algunes de les preguntes que solen ballar pels caps d’un bon començament. Pensar en l’entorn proper i conegut és un recurs fàcil. També podem recórrer al que ja hem vist i llegit. Però els autors del blog El Forat ofereixen als creatius una eina que, convenci o no, farà passar una bona estona a tothom. Continua llegint
La Carmesina pinta la nit
QUI LI HAURIA DIT A ELLA que al cap de sis anys de fer aquelles pràctiques que vam compartir –convençuda que davant d’una càmera no si veia, que en tot cas al darrere–, acabaria dirigint-se a tota una audiència o signant llibres per Sant Jordi? Aquesta nit, Silvia González Guirado semblava més la directora d’una pel·lícula que no pas una escriptora, vistos l’espot promocional en forma de teaser o els cartells d’aquesta primera novel·la, La inspiració adormida, que sorgeix de l’aplec de contes Els colors oblidats. Continua llegint
