No m’agrada el “m’agrada”

FACEBOOK L’HA POPULARITZAT i ara no ens el treiem de sobre. Em refereixo al botó “m’agrada” (“I like”, en la versió anglesa) que figura sota les entrades de la plataforma social i que s’ha estès en altres entorns en forma de “més 1” (Google Plus), d’estrella (WordPress), de mà amb el polze aixecat (YouTube) o de cor (Pinterest, Instagram o Vimeo). Hi fem “clic” gairebé sense pensar-ho, per inèrcia, així que un contingut ens sorprèn, ens fa somriure o pensem que és bo. Diem que ens agrada però no per què, com apunta The Blog of Life, en detriment de la comunicació. Qui no ha observat la minva dels comentaris d’un temps ençà? Però per què triomfa el “m’agrada” que genera 50 milions d’enllaços cada dia?

Noves audiències, nous continguts

1. QUIN ÉS EL PANORAMA que dibuixa el canvi tecnològic al sector de la comunicació? Com han d’adaptar-si els mitjans tradicionals? I, sobretot, com han de respondre a l’audiència que ja no és una massa homogènia sinó individus crítics, proactius i exigents, connectats a les xarxes socials.

El preu de la vida artificial

RES NO ÉS GRATUÏT A INTERNET encara que a simple vista ho sembli. Davant la innocència aparent que infon la interfície senzilla de Google, per posar un exemple, l’alimentem i enriquim cada cop que fem una cerca amb dades i més dades sobre interessos, hàbits de consum i patrons de comportament. Aquesta és la clau de l’èxit, obtenir informació sense que l’usuari se n’adoni i aquí les plataformes socials, com ara Facebook, han estat molt hàbils. Qui no ha jugat a fer créixer un hort virtual o portar un restaurant que només existeix entre bits? Qui no s’ha inscrit en noves xarxes socials, com Pinterest, amb l’usuari de xarxes socials existents? Qui no ha fet “clic” damunt del “m’agrada” d’una aplicació per poder participar en un sorteig de productes d’una determinada marca?

D’invasions de bits i d’infoxicacions (I)

ES DIU D’UNA INVASIÓ que és l’acció d’entrar en un lloc sense dret, sense el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat. Jo no sé si les dades tenen dret a entrar, probablement sí perquè algun dia devia dir “accepto” en un d’aquells contractes digitals de programaris, webs i servidors que fem servir. Per tant, en devia donar el consentiment, dic jo. Però us puc dir que la meva voluntat cada cop està menys d’acord a que aquestes dades continuïn multiplicant-se d’una manera que, ara sí, esdevé invasiva. Doctor, em sento “infoxicat”, necessito un carminatiu digital.

310g day

CADA 31 D’AGOST, des de fa cinc anys, l’anomenada “blogosfera” o xarxa 2.0 celebra el Dia del blog. Participar-hi és tan fàcil com recomanar cinc blogs d’índole i procedència diversa que ens hagin cridat l’atenció. Per primer cop, participo. Aquí van les cinc recomanacions, els cinc enllaços, les cinc ressenyes…

Desconnexió

VIVIM TAN ENVOLTATS DE TECNOLOGIA –anem on anem, a totes hores– que arriba un moment en què es fa necessari desconnectar. Però quan t’hi poses, t’adones que és més difícil del que sembla i es converteix en tota una proesa, perquè ni un mateix s’ajuda ni els altres semblen disposats a contribuir a la causa. Ho vaig intentar fa dues setmanes i gairebé ho vaig aconseguir.

Renovar-se o morir

SAP GREU TRENCAR una relació de gairebé quinze anys i deixar al calaix de l’oblit una inseparable companya de viatge. Però el temps no es detura i el canvi ens revoluciona gairebé de forma exponencial. La prenc entre les meves mans i me la miro bé. És tan perfecta i es manté tan bé! Perquè l’hem de relegar a les vitrines de museu? Doncs perquè ara gairebé tothom treballa en formats digitals i els preus els donen la raó. És així.

Sidral de còdecs

HO HE ACONSEGUIT. Finalment, després de mesos d’exasperació, he resolt els conflictes dels còdecs de vídeo i so instal·lats a l’ordinador i puc tornar a visualitzar els meus bruts per remuntar les seqüències. I, el millor, sense haver formatejat el disc dur com m’havien recomanat moltes persones —fins i tot, informàtics.