FA POC MÉS D’UN ANY –el mateix any en què el propietari d’un bar era encarcerat per excedir els decibels permesos reiterades vegades– el grup U2 va motivar queixes per soroll per part dels veïnat de Les Corts. L’Administració va verificar-ne els fets i ara la justícia els ha donat la raó: els productors del concert han pagat una multa de 18.000 euros, una xifra que per la banda liderada per Bono no hauria de suposar cap problema de butxaca. Però qui la fa no sempre la paga. Continua llegint
LA SETMANA DEL 16 D’AGOST, l’Ajuntament de Barcelona i la Guàrdia Urbana t’informen mitjançant un fulletó triangular enganxat al parabrises del vehicle, que si no retires el cotxe de la via pública abans d’una setmana se te l’endurà la grua i, a tu, et tocarà pagar la multa per cometre una infracció. Falta de sentit comú? Pot ser. Analitzem-ho! Continua llegint
EN CONTRA DEL QUE SEMPRE HE SENTIT DIR als experts en horticultura i jardineria, l’Ajuntament de Barcelona rega la gespa i les flors de la plaça de Catalunya a ple sol estival, al migdia. Clar que, ben mirat, també es recull la brossa quan la ciutadania és més sensible al soroll, a mitjanit –tot i que l’horari admet variacions segons els barris–, i es pot practicar el nudisme a la ciutat però no anar sense samarreta. Paradoxes municipals!
DESPRÉS DE DIES, per no dir mesos, escalfant motors mitjançant cartells, anuncis, articles als diaris, debats televisats, tertúlies radiofòniques… el compte enrere ha acabat. Ho ha fet a les 10 h d’aquest matí, moment en què estava previst que 1,42 milions de barcelonins (majors de 16 anys i empadronats a la ciutat abans que finalitzés el desembre de 2009) comencéssim a votar. Continua llegint
A, B o C. Aquesta és la qüestió que plana sobre l’avinguda Diagonal de Barcelona, aquesta setmana. Sobre els barcelonins i barcelonines, en planen moltes més. Només cal sortir al carrer i treure aquest tema de conversa. Alguns desconeixen que es faci cap consulta, d’altres ho saben però no el perquè, els qui coneixen el motiu no tenen clares les opcions… I això fa que ens hàgim de plantejar si la democràcia participativa ha d’anar per aquí o cal acotar el terreny. Continua llegint
El blog de propaganda personal de l’alcalde ens costa als barcelonins 315.000 euros l’any, 863 euros al dia, 36 euros l’hora comptant les 24 hores del dia.
Ho llegeixo a El Radar de Sarrià amb què dia rere dia ens il·lumina l’incansable Saumell. Té tota la raó, en temps de crisi els qui són al punt de mira (polítics, empresaris, equips de futbol inclosos) haurien de fer un acte d’austeritat sincer i predicar amb l’exemple. Això inclou les campanyes que el “Gobierno de España” llença de tant en tant per fer-nos saber que ja estan llestes infraestructures com el TGV o la terminal 1 de l’aeroport del Prat.*
(*) Ja era hora que la tinguessim, però no s’us fa estrany que la notícia ompli la meitat d’un informatiu de televisió?
CONTINUA BEN OBERT el debat entorn les actuacions policials dels Mossos d’Esquadra, tota una campanya de desprestigi que amaga un problema social greu. D’una banda, l’Ajuntament de Barcelona sembla que hagi assumit que els aldarulls de canaletes i la càrrega policial posterior són un fet inevitable, que potser podríem considerar de tradicional.
A sobre, la regidora de Seguretat, Assumpta Escarp, titlla els semàfors de “senyalització vertical bandalitzable”, és a dir que com que són allà, al mig del carrer, ve a ser del tot normal que la gent els consideri sobrers i els arrenqui com a cebes. Fantàstic! Assumim aquest nou vocable municipal i extrapolem-lo a altres objectes. Ara quan truqui als gabinets de premsa de l’Ajuntament i no em facin cas, el telèfon passarà a ser un element “llençable”, quan em trobi en un embús a l’entrada de Barcelona es converirà en “botzinable” i els pesats que no callen al cinema, del tot “escridassables”.
Ara bé, si l’Ajuntament peca dia si dia també de falta d’autocrítica, la societat no ho fem pas millor. També els ciutadans i ciutadanes hauríem d’encetar un debat i una reflexió de què no fem bé, cap on volem anar i a qui ens volem assemblar, perquè la imatge deplorable que donem en celebracions com la del Barça a Canaletes, tot i ser ocasional, embruta totes les bones estampes, que en són majoria.
Però ja se sap, la pols embruta i n’hi ha molts que van a buscar-la a l’era, malgrat el que fa la dita. Jo ho tinc clar: no se m’acudiria pas dur-hi els fills pel que pugués passar i per la imatge que s’hi dóna, que encara acabaríem tots bornis.
La reflexió que hem de fer com a societat passa pel comportament esbojarrat, psicòtic, vandàlic de celebracions, concentracions i manifestacions multitudinàries (només cal repassar situacions anteriors ben similars) com pel comportament d’aquella parella “garrula” que escolta la música del mòbil a tot drap en un vagó de metro, els qui llencen l’embolcall d’un caramel a la vorera com qui no vol la cosa a l’espera que BCNeta ja faci el que ha de fer o els qui aparquen al carril bici o en doble, triple o fins i tot quadrúple fila!
ÉS UN ACTE DE PRECAMPANYA? Un robatori encobert d’1,7 milions d’euros? Una burla al ciutadà? Totes tres! L’Ajuntament de Barcelona s’ha lluït de ple amb el darrer espot. A la televisió i al carrer, hem d’aguantar com un seguit de cares benevolents i suposadament felices (perquè és una felicitat comprada a cop de talonari) espeten als quatre vents i amb orgull un “Visca Barcelona!” de doble cara. Continua llegint
LA NIT DE LA CULTURA a Barcelona ha estat un èxit. Només calia veure les riuades de gent d’una banda a l’altra de la muntanya de Montjuïc, els autobusos llençadora plens a vessar i nombrosos usuaris del bicing exasperats davant la manca d’aparcaments, sense saber què fer amb el vehicle municipal. És un aspecte a millorar, però no tinc cap mena de dubte que una nit com aquesta cal repetir-la. Si els museus públics no poden ser gratuïts com a Londres, o “a la voluntat” com a Nova York, si més no (sobretot quan ens escanya la crisi econòmica) que tinguem una nit cultural al mes. Continua llegint
