Tsunami

COM UN TSUNAMI, onades de lletres, paraules i frases que s’eleven, avancen, peten contra el roquissar i ensorren la platja durant una bona estona. Ens agrada com treballes, fa la brisa marina; sempre et tenim present, murmura quan entra a les coves. Més ràfegues intermitents: Això és perquè en cas que… t’aprofitariem per a… A partir d’ara se n’ocuparà… m’ho ha dit… no en sabies res? Vora la mar, ulls oberts que no es perden l’espectacle i un cap que es gira, quan vols dir alguna cosa, cap a l’altra banda. Una gavina xiscla i retruny al lluny que tot s’acaba. Tot s’acaba… Si no fos perquè mai no ha anat tota màquina, pensaria que tot plegat és una al·legoria de l’enfonsament del Titanic. L’onatge, cada cop més abrupte, parla de quarantes i vints que se substitueixen i encavalquen una vegada i una altra. Tot d’un plegat, silenci. No punxen ni tallen. Els gats no miolen i les cases romanen tancades a pany i forrellat. És l’instant que precedeix la gran onada, que s’acosta embravida i trontolla i remuga jo no en sé res… res… jo si fora tu faria… fins i tot… Xile… quina… cadira assegurada… si queia… queia tot… talent i idees… ni tallo ni punxo… em sap molt greu… problemes de comunicació… sempre igual… tractar les persones… no t’ho puc dir… és cosa de… no te’n desconnectis… respecta’t a tu mateix… avança… Avança l’onada gegant que finalment s’abraona a la terra d’il·lusions, confiança, respecte, honestedat, persones. És moment de saltar-la i demostrar que el surf és un esport d’allò més gratificant, perquè encara podràs donar-ne les gràcies. Ara!

Qüestions de parla

–BONA TARDA!
–No senyor.
–Perdoni?
–Que no és “bona tarda”. És “bon dia” el que s’ha de dir, perquè el dia dura fins a la nit i nosaltres tampoc no diem “bon matí”. En aquest cas, sí que hauríem de dir “bona tarda” i “bon vespre”.
–Però, en canvi, sí que en anglès es diu “good morning”, que és “bon matí”, i en francès, “bon soir” que és “bona tarda”.
–No. “Bon soir” vol dir “bon vespre”, que tampoc no es diu.

On és el tio Hagrid?

LA JANET I LA MIRNA HAN BOTAT D’ALEGRIA quan el cap de Societat els ha dit que, aquest cop sí, cobririen un tema, el que en argot periodístic significa redactar una notícia després de desplaçar-se al lloc dels fets o d’un esdeveniment d’interès general. Mentre l’home de pell de pansa i flatulències incontenibles els explicava què volia, la Janet ha enroscat una vegada i una altra un ble de cabell daurat entorn el dit índex i la Mirna ha anotat cada paraula emesa pel seu cap. El tema els ha semblat estrany però alhora engrescador. El seu primer tema!

Dalí, és vostè?

LA TELEFONISTA GALLEGA NO SAP ON TRUCA. Bé, si que ho sap –té el número de telèfon, el nom del client, el seu DNI, l’adreça postal i tantes altres dades–, però no sap que està a punt de ficar-se en un univers dalinià dins del qual haurà de mantenir la compostura per no perdre el seny o els estreps. Atenció. Línia oberta. L’ordinador digita automàticament nou xifres. To de trucada. Despengen. Diguim?

No em toquis els “plusos”

[Text: Aleix Cabrera / Veus: Aleix Cabrera i Mar Cercós / Música: Love is here to stay i I want to stay here, a The best of Ella Fitzgerald, d'Ella Fitzgerald i Louis Armstrong.]

–Miranda, faci passar la Senyoreta Torrades.

Don Rodrigo Purgatorio s’acomoda a la butaca de pell que va fer comprar al departament de relacions públiques quan va posar els peus a Patatas Tordecillas, S.L. Està per alçar-los i deixar-los reposar damunt la taula de roure massís –la segona adquisició des que va entomar la gerència–, mentre fa baixar coll avall la cervesa importada d’Irlanda –aquest lot inacabable va ser la tercera adquisició– i inhala un havà autèntic –quarta adquisició d’una llarga llista de compres innecessàries per una empresa que frega el concurs de creditors–; voldria fer tot això, però es conté: vol mostrar-se cordial i proper a la candidata a Vendes Internacionals.

La dona metralleta

[Text i veu: Aleix Cabrera / Música: The year of jubilee, a l'àlbum Glory, de James Horner.]

LA GARDÈNIA HOFFMANN VA PERDRE el marit a la guerra, la Mundial, la segona. Pilotava un bombarder amb les tropes britàniques. De fet, oficialment encara consta com a “desaparegut”, però ella ja fa anys que s’ha fet a la idea que és ben mort i es consola dient-se a si mateixa que no hauria pogut tenir una millor sepultura que l’oceà.

Trenant converses

[Text i veu: Aleix Cabrera / Música: La primavera i l'estiu, i Blues, de Dagoll Dagom, a l'àlbum Historietes]

EN UN TREN DE MITJA DISTÀNCIA de Renfe, d’aquells que tot d’una es desvien per una ruta interior perquè la catenària s’ha trencat a Sitges, dos adolescents caminen abraçats als respectius monopatins amb aquell moviment pendulant inevitable dels qui malden per mantenir el banyador dues talles més gran a quatre dits per sota de la cintura i no més avall. Ara, seuen i deixen escapar el paisatge rere el vidre brut, gastat i ratllat. Recorden efusivament la nit de Sant Joan, encara enmig d’una nebulosa feta d’alcohol, son i l’eufòria dels disset anys.

Movistar i compti de l’u al deu

–Hola, buenas noches. Le atiende Magalí, en que puedo ayudarle.
–Hola. ¿Hablo con Movistar?
–Así es.
–Mire, llamo porque me acaban de robar el teléfono móbil.
–Dígame su nombre para que pueda dirigirme a usted.
–Aleix.
–Muy bien, don Andrés. ¿En qué puedo ayudarle?
–Como le decía, me acaban de robar el móbil y quiero dar de baja la línea, la targeta, o lo que sea para que no hagan llamadas vaya usted a saber a donde.
–Me comenta que le han robado el móbil y que quiere dar de baja la línea, ¿es así, don Andrés?
–Aleix, me llamo Aleix. Sí, es así.
–Bueno, don Alex, siento decirle que en estos momentos el sistema no está operativo y no se puede efectuar dicha operación. ¿Puedo ayudarle en algo más?
–A ver, si nos entendemos. Le estoy diciendo que me acaban de robar el móbil, que estoy avisando a la compañía Movistar para darlo de baja para que no me roben más haciendo llamadas al extranjero o donde sea, ¿y usted me dice que no pueden hacer nada?
–Siento decirle, don Alejandro, que en estos momentos el sistema no está operativo. Deberá llamar dentro de una hora o mañana por la mañana.
–Señora, que en una hora se pueden hacer muchas llamadas. Quiero darme de baja.
–Ya le he dicho, don Alejandro, que ahora el sistema no está operativo. ¿Puedo ayudarlo en algo más?
[Clic!]

Uns que vénen i uns que se’n van

–Són molts anys, molts…
–N’estàs segur?
–Del tot.
–Prefereixes els números parells ara?
–El joc no s’ha d’aturar mai. A més, tu ja has demostrat tenir solvència en entomar relleus. Calla d’una vegada i torna.

[Microconte amb prolepsi, basat en una primícia informativa sobre dos gurús de la informació]