Vot blanc, vot nul o abstenció?

VOTAR O NO VOTAR és una qüestió que es repeteix cada cop que hi ha eleccions. La ciutadania ja no només es pregunta per qui ha de votar. També creix l’interès per saber quins efectes sobre els resultats finals té la nostra elecció: votar una candidatura, votar blanc, votar nul o abstenir-se, i la qüestió sobre què votar queda diluïda. Què implica cada decisió?

I se’n tornen a oblidar…

VA GUANYAR L’ABSTENCIÓ. Amb escreix. Era d’esperar, però, tot i així, la massa política –que no classe, com ens volen fer creure alguns– es va fer la sorpresa, un altre cop. Als actes públics, tots es van mostrar guanyadors i amb la boca petita, alguns molt petita, van mostrar-se compungits davant la davallada de participació i van dir-nos que calia reflexionar-hi. Com si fos la ciutadania qui ha de fer l’esforç!

(Sobre)Visca Barcelona!

ÉS UN ACTE DE PRECAMPANYA? Un robatori encobert d’1,7 milions d’euros? Una burla al ciutadà? Totes tres! L’Ajuntament de Barcelona s’ha lluït de ple amb el darrer espot. A la televisió i al carrer, hem d’aguantar com un seguit de cares benevolents i suposadament felices (perquè és una felicitat comprada a cop de talonari) espeten als quatre vents i amb orgull un “Visca Barcelona!” de doble cara.

Els dos grans escombren els petits

LA BIPOLARITZACIÓ en la política estatal és la gran victoriosa de la nit electoral del 9 de març. Zapatero ha estat reelegit amb 169 escons, cinc més en comparació als comicis anteriors. El mateix nombre de diputats ha guanyat el principal partit de l’oposició. Ras i clar: els populars, amb 153 escons, també han guanyat, ja que a més han escurçat distàncies amb els socialistes. Això deixa només 28 escons dels 350 del Congrés dels Diputats a la resta de partits: un trist 8%!

I la ciutadania quan guanya?

ÉS SORPRENENT COM UN DEBAT TELEVISAT pot marcar les converses de tot un dia. Al carrer, a la feina, als mitjans de comunicació, gairebé tothom parlava de la confrontació entre Rajoy i Zapatero, i la majoria, per ben poc, creia que el socialista havia guanyat. Guanyat què? Interès o confiança de l’electorat, potser? Decisió en el discurs o mestria en les formes? Potser abans hauríem de preguntar-nos què s’hi jugaven els lleons del circ polític.

Ebay retira els vots a subhasta

A COMENÇAMENTS d’aquesta setmana, La Vanguardia es feia ressò de què alguns ciutadans de l’Estat espanyol havien posat en venda o a subhasta el seu vot per als comicis del 9 de març al web d’Ebay. Un dia més tard, s’informava que la pàgina comercial retirava totes les ofertes per tractar-se d’una transacció il·legal.

Guanya l’abstenció

NI SOCIALISTES NI CONVERGENTS —ni molt menys la resta de partits— poden considerar-se guanaydors al complet d’aquestes eleccions, perquè si l’abstenció fos un partit, aquest fóra el guanyador a Catalunya (38,3%) i governaria amb una folgada majoria absoluta a Barcelona (51,5%). La capital catalana ha enregistrat la participació més baixa de la seva història i ha estat un dels municipis amb menys participació.

La cursa per l’alcaldia

A UNA SETMANA perquè s’acabi la campanya electoral (malgrat els mesos que portem de pre-campanya encoberta), els cinc alcaldables de Barcelona amb representació actual s’han vist les cares en un dels platós de Barcelona Televisió. Periodistes de mitjans diversos han pogut seguir el debat des de la sala annexa, habilitada per a l’ocasió, després d’un refrigeri que és d’agraïr. Sembla que en aquesta co-producció de les televisions local i autonòmica no s’hi ha escatimat gens; a la recepció de les estrelles polítiques només hi faltava la catifa vermella per disposar d’un Festival de Cannes a petita escala.

Obligats a llogar

LA NOVA LLEI DE L’HABITATGE té punts que no agraden a tothom. Concretament l’article que obligarà a llogar pisos que faci més de dos anys que són buits. Alarmats, CiU i PP titllen la mesura d’intervencionista. Cert, és intervencionista. I què? Que no prenem un analgèsic quan tenim mal de cap? Que no anem a parlar amb el mestre quan un fill té problemes a l’escola? Doncs, si l’habitatge és un problema social, el més lògic és que algú miri d’intercedir entre l’oferta i la demanda per tal d’assegurar el dret bàsic a viure sota un sostre a un cost raonable.