La Carmesina pinta la nit

QUI LI HAURIA DIT A ELLA que al cap de sis anys de fer aquelles pràctiques que vam compartir –convençuda que davant d’una càmera no si veia, que en tot cas al darrere–, acabaria dirigint-se a tota una audiència o signant llibres per Sant Jordi? Aquesta nit, Silvia González Guirado semblava més la directora d’una pel·lícula que no pas una escriptora, vistos l’espot promocional en forma de teaser o els cartells d’aquesta primera novel·la, La inspiració adormida, que sorgeix de l’aplec de contes Els colors oblidats.

Amazon porta les fades a casa nostra!

EL DISTRIBUÏDOR MUNDIAL de productes culturals Amazon ha arribat per quedar-se. Setze anys després de repartir comandes al mercard nord-americà, s’estrena en l’espanyol amb el llibre The world in 2020: Power, Culture and Prosperity per a un client de Burgos. De moment, ofereix llibres impresos i això vol dir que la col·lecció Les fades ens parlen de, a través de la qual s’expliquen vuit valors al lector infantil, ja pot adquirir-se sense problemes.

A redós dels llibres de paper

M’ATREVEIXO A AUGURAR que l’e-book i el llibre en paper coexistiran força temps. Les noves tecnologies no han d’acabar necessàriament amb les precedents: la ràdio va fer témer per la impremta i després va ser la televisió qui va posar les ones de punta a la ràdio. I avui encara llegim diaris –bé, no tants com abans, també és cert.

‘Maic’, de Tina Vallès

T’HA PASSAT MAI QUE UN LLIBRE que fa temps que tens al cap, tot d’una et cau a les mans com per art de màgia? Això va passar-me amb Maic (Ed. Baula), de Tina Vallès, quan el vaig veure entre un munt de llibres orfes a la feina. Feia temps que observava les filigranes aèries de l’autora rere els comandaments de L’aeroplà del Raval, un blog que va aturar motors ja fa uns anys, no sense abans convertir-se en un llibre de relats. Es pot dir que, amb la maternitat, Tina Vallès va canviar de barri i va posar-s’hi a fer Ganxet sota les pedres. I, així que ha pogut, ha fet un nou pas en l’àmbit literari, aquest cop en  forma de novel·la curta, amb l’estil a què ens té habituats, àgil, planer i pròxim.

Presentació d’un llibre

AQUESTA TARDA, PER CASUALITAT, m’he vist immers en la presentació d’un llibre. No mencionaré ni el títol ni l’autora ni el lloc on s’ha presentat, però sí de com han interactuat perquè vull centrar-me en l’acte en si.

‘L’elegància de l’eriçó’

UNA PORTERA que llueix amb orgull l’estereotip de la seva professió i les etiquetes de vulgar, curta i poca cosa, per amagar una riquesa intel·lectual i espirtiual que molts voldrien, i una adolescent superdotada que reflexiona sobre la societat i els seus actors, sobretot la classe altra francesa, són les dues protagonistes de “L’elegància de l’eriçó”, de Muriel Barbery. Amb la combinació d’aquests personatges i un bon nombre de secundaris, alguns entranyables, no és estrany que l’escriptora francesa encisés més d’un milió de lectors al seu país i la novel·la depassés les trenta edicions i arribés a la gran pantalla de la mà de Mona Achache.

Si perds les maletes, no les busquis a l’Abacus

DE CARA A LA DIADA DE SANT JORDI, el web BTVnoticies demanava als lectors i televidents que recomanessin llibres per vies diverses. A mi se’m va acudir recomanar també tres llibreries:

“Catalònia, per familiaritat; Bertrand, perquè ho tenen tot; Abacus, per cooperativa.”

Doncs bé, crec que hauré de replantejar la recomanació havent visitat l’Abacus d’Hostafrancs, on el canvi de color de l’armilla, de verd a negre, sembla haver contagiat l’ànim dels treballadors.

Sant Jordi, diada festiva i feinera

DESPRÉS DE LA PRÈVIA D’AHIR, avui celebrem Sant Jordi, festa del llibre, la rosa i l’amor. Els catalans som així, naveguem per corrents pròpies i Sant Valentí ho deixem pels qui volen caure als paranys del màrqueting.

Del lector romàntic a l’avi electrònic

A mesura que s’apropa Sant Jordi resorgeixen vells debats i n’apareixen de nous. D’una banda, l’eterna dicotomia entre els escriptors mediàtics i no mediàtics i el suposat oportunisme dels primers. Que són oportunistes, probablement. Que volen fer “quartos”, també. Elles i ells han sabut donar la volta a la dita, perquè amb la cara, cobren! Però… qui no faria el mateix si pogués i més en els temps que vivim? A més, cal afegir que gràcies a aquests llibres anomenats mediàtics, d’una complexitat i riquesa literàries discutible, hi ha lectors ocasionals que almenys un cop l’any obren, comencen i acaben aquest plec de fulls escrits i relligats. Si tots els camins duen a Roma, potser el viarany del mediatisme acabi conduïnt un lector incipient a les inacabables carreteres secundàries de la literatura.