–Són molts anys, molts…
–N’estàs segur?
–Del tot.
–Prefereixes els números parells ara?
–El joc no s’ha d’aturar mai. A més, tu ja has demostrat tenir solvència en entomar relleus. Calla d’una vegada i torna.
[Microconte amb prolepsi, basat en una primícia informativa sobre dos gurús de la informació]
LA JUTGESSA FA TARD. El cap de comunicació no para de repetir-li-ho, que haurien d’haver sortit abans, que no ha valgut la pena entretenir-se a parlar amb aquells tres empresaris, després de l’acte, perquè són dels que pregunten amb interès fictici però no afluixen… en definitiva, que van amb el temps just. Sort que ja s’ha vestit, pentinat i maquillat per al sopar. Així, no caldrà que la toquin gaire. No suporta posar-se en mans del altres. Ella és de les que prefereix tenir els altres a les seves, de mans. Continua llegint
Fa uns dies, rebíem un teletip a la redacció –una baralla mortal– que ràpidament es va convertir en una notícia digital i al cap d’unes hores en una notícia televisiva. A l’hora de triar sinònims del mot “baralla” per no repetir-lo, hi va haver negatives en fer servir la paraula “batussa”. Perquè “no sona”, van justificar-se alguns. Per aquesta mateixa norma, tampoc podíem fer servir “brega”, “esbatussada” o “renyina”. Continua llegint
AHIR VAIG TORNAR A PARLAR AMB L’EGE. No em venia gaire de gust trucar-lo, perquè la darrera vegada ja em va clavar el rotllo, però ell representa el grup de persones amb qui m’havia de posar en contacte i havia de passar per aquest sedàs anomenat gabinet o departament de premsa. Quin món, el dels gabinets! Quina gent, la dels gabinets! Continua llegint
MENTRE EL TREN SOLCA UN DIA RÚFOL cap a les terres de l’Ebre, escolto una conversa que qüestiona la manera de fer dels polítics catalans i espanyols. Un dels titulars que ha encès la polèmica és aquest interès del tripartit a dir quines imatges haurien de fer servir els mitjans de comunicació i quines haurien d’obviar. Continua llegint
[Publicat amb la mateixa data a LaFinestraDigital.com]
ESTAR-SE MÉS DE QUINZE HORES A LA PRESÓ, la nit inclosa, com qualsevol reclús, però amb la seguretat i la llibertat garantides. Aquesta és la proposta que el departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya va fer arribar als mitjans de comunicació, i cinquanta periodistes vam accedir a participar en aquesta experiència sense precedents a l’Estat Espanyol i que difícilment es tornarà a repetir, van informar-nos, per la complexitat d’organització. Una experiència única i enriquidora, tant des del punt de vista personal com professional. Qui, doncs, podia negar-s’hi? Continua llegint
PROBABLEMENT NINGÚ MÉS QUE JO i algú del meu entorn familiar podrà entendre aquest títol. Deixem-ho en què fa molts anys que quatre temes dels Electric Light Orchestra formen part de la meva discografia predilecta i Livin’ thing n’és el primer. I que molts anys després de escoltar-los (i taral·lejar-los) al radiocasset d’un Renault 5 vermell i negre, primer, d’un Citröen LNA, després, d’un Citröen Saxo de curta vida, i d’un Volkwagen Polo, finalment (que consti que cap dels cotxes m’ha pertangut), després de tot això, va i se’m presenta l’oportunitat de conèixer-los. Bé, de conèixer la banda regenerada amb només tres integrants de l’ELO original. És un dels avantatges del periodisme, que, si et deixen, et fiques per arreu. Continua llegint
DE NOU, EL PERSONAL de Renfe no s’està de posar pals a les rodes de l’engranatge informatiu. Els guardes de seguretat semblen divertir-se d’allò més quan toquen el xiulet i ens ordenen que deixem de gravar, fins que veuen el permís signat per la companyia, és clar. Continua llegint
HAS ENTRAT A LA SALA de premsa dos quarts d’hora abans de l’acte, quan només dos periodistes jugàvem a fer-nos eco a l’estança gairebé buida i ni tant sols has pronunciat un «bon dia» cortès. Tu, dona de ràdio, has deixat les teves mandangues per predicar amb els costums de Madrid: anar a esmorzar i fer-la petar amb els teus col·legues de professió o qui sigui, que per la feina encara tens tot el dia. Continua llegint
