Movistar i compti de l’u al deu

–Hola, buenas noches. Le atiende Magalí, en que puedo ayudarle.
–Hola. ¿Hablo con Movistar?
–Así es.
–Mire, llamo porque me acaban de robar el teléfono móbil.
–Dígame su nombre para que pueda dirigirme a usted.
–Aleix.
–Muy bien, don Andrés. ¿En qué puedo ayudarle?
–Como le decía, me acaban de robar el móbil y quiero dar de baja la línea, la targeta, o lo que sea para que no hagan llamadas vaya usted a saber a donde.
–Me comenta que le han robado el móbil y que quiere dar de baja la línea, ¿es así, don Andrés?
–Aleix, me llamo Aleix. Sí, es así.
–Bueno, don Alex, siento decirle que en estos momentos el sistema no está operativo y no se puede efectuar dicha operación. ¿Puedo ayudarle en algo más?
–A ver, si nos entendemos. Le estoy diciendo que me acaban de robar el móbil, que estoy avisando a la compañía Movistar para darlo de baja para que no me roben más haciendo llamadas al extranjero o donde sea, ¿y usted me dice que no pueden hacer nada?
–Siento decirle, don Alejandro, que en estos momentos el sistema no está operativo. Deberá llamar dentro de una hora o mañana por la mañana.
–Señora, que en una hora se pueden hacer muchas llamadas. Quiero darme de baja.
–Ya le he dicho, don Alejandro, que ahora el sistema no está operativo. ¿Puedo ayudarlo en algo más?
[Clic!]

Reclamacions a Renfe

ENCARA NO EN SÉ RES, d’aquella gent, i sé que tinc un mes de marge per a reclamar, per a denunciar-los, si cal, així que la setmana que ve, ja veig que em tocarà anar fins a l’estació de Sants i posar-los una taca al llibre de reclamacions.

Cinc hores segrestats al tren

M’IMAGINO QUE LA GRAN BÈSTIA ferroviària s’ha volgut venjar de la nostra incursió informativa d’ahir a les seves tripes, perquè avui Renfe torna a fer de les seves. Quan passen cinc minuts de les onze, un Catalunya Exprés deixa enrere l’Estació de Sants. Tres quarts d’hora més tard redueix considerablement el ritme de la marxa per aturar-se definitivament, això sembla, al nus ferroviari de Sant Vicenç de Calders. Passen molts minuts fins que la companyia, amb tota la ironia del món, informa els passatgers: “Señores pasajeros, les informamos que estamos parados por una caída de tensión entre Sant Vicenç y Torredembarra. Próximamente les daremos más información.”

Mòbil, parla’m en català!

DEIXANT-ME DE ROMANESOS i romanços, he decidit passar a l’acció. Vodafone ja té la factura pagada com Déu mana, però també la meva reclamació a l’Oficina de Garanties Lingüístiques i un el meu suport a la Plataforma per la Llengua, per aconseguir que els nostres mòbils i les companyies amb les quals operem també parlin i ens parlin en català.

El rastre romanès (i 3)

EN PRINCIPI, amb aquesta entrada acaba la trilogia dedicada al robatori silenciós a l’autobús i les trifulgues amb Vodafone. La companyia se surt amb la seva pel que fa a la factura —la propera vegada actuaré més ràpid i cancel·laré la línia a la primera sospita—, però això no treu que presenti una queixa per discriminació del català i per la desinformació que rep el client.

El rastre romanès (2)

«DIFÍCILMENT PODRÀS FER-HI RES», m’han dit els de l’Agència Catalana de Consum. Hauria d’haver fet la denúncia aleshores perquè així tindria constància per escrit del robatori, ja que el tracte amb Vodafone va ser tot de paraula, de telèfon a telèfon, paraules que, si ells volen, el vent s’haurà endut ben lluny.

El rastre romanès (1)

AIXÒ FA TOTA LA PINTA de convertir-se en una llarga saga de posts. No pel robatori en si, sinó per la ineficiència del personal de Vodafone o de la mateixa companyia que s’estima més les xifres que els clients. A mi les xifres també m’agraden, però si van al meu favor. No ha estat així amb la factura de la companyia. El total ha estat pitjor del que em temia.

Telefonistes-androides de la Terra

«PIP-PIP». NOU MISSATGE AL MÒBIL: «Responda y consiga un tono gratis». Beneit de mi, ho faig i el telèfon es connecta a no sé quina xarxa. Ara no hi ha forma de tallar la connexió amb el botó de «fi de trucada». Tiro per la sortida brusca: treure la bateria. Després, marco 1, 2 i 3 per alertar a la companyia i saber si és cosa d’ells o d’una estafa.

Pilota de mà en mà

FA UNES SETMANES, VAIG ENCARREGAR UNA EINA PERIODÍSTICA a una empresa de telefonia que me l’havia d’enviar sense cap cost. L’eina en qüestió, un telèfon que funcionés, va arribar en una setmana però el repartidor reclamava un import quan no havia estat aquest el tracte. El repartidor era de Seur i aquí va començar la meva odissea per aconseguir el nou mòbil abans que morís l’antic.