Banda ampla, veus ciutadanes

HI HA PROGRAMES QUE TENEN UNA RAÓ DE SER. Banda Ampla, n’és un. Qui el va impulsar fa una temporada no va pas inventar la sopa d’all; el comunicador Joaquim Maria Puyal ja va dirigir espais similars a la mateixa cadena (Vostè jutja o La vida en un xip). El quid dels programes, també d’aquest, consisteix a donar veu a persones ben diverses pel que fa a estudis, procedència o sector laboral. La televisió pública és la televisió del poble i, com ha tal, ha de cedir la paraula a l’espectador i no només a polítics i periodistes que opinen gairebé les 24 hores del dia en tota mena de mitjans de comunicació. Que potser no totes les opinions són vàlides i mereixen ser escoltades?

Uns que vénen i uns que se’n van

–Són molts anys, molts…
–N’estàs segur?
–Del tot.
–Prefereixes els números parells ara?
–El joc no s’ha d’aturar mai. A més, tu ja has demostrat tenir solvència en entomar relleus. Calla d’una vegada i torna.

[Microconte amb prolepsi, basat en una primícia informativa sobre dos gurús de la informació]

Petitet, et, et…

HI HA PERSONES AMB LA DÈRIA D’EMPETITIR-HO TOT. No sé si tu ets una d’elles, però l’ús innecessari de diminutius en una conversa sempre m’arrenca una ganyota, especialment quan es tracta de mostres d’afecte, com ara els petons.

El paisatge preferit

LA TELEVISIÓ DE TOT N’HA DE FER UN ESPECTACLE, un concurs, una competició. No en teníem prou en votar el més poca-solta de Guadalix de la Sierra, ni en fer la tria entre cantaires, ballarins, cuiners, pixa-pins a la pell dels pagesos o urbanites adoptats per una tribu, que ara hem de triar quin és el millor paisatge de Catalunya, com si n’hi hagués un per damunt dels altres, com si no hi hagués prou moments a la nostra vida per gaudir de tots.

La queixa dels 45 anestesiòlegs

[...] es tractava la notícia de manera no objectiva, tendenciosa i amb el més pur estil de la premsa groga [...] amb premeditació, traïdoria i intencionalitat [...] TV-3 va fer un judici de valor, paral.lel al de la justícia, associant el nom de la doctora a l’error produït en la transfusió…

Són brisalls de la carta d’Ancor Serrano Afonso i 44 anestesiòlegs més que avui apareix a El Periódico de Catalunya. Paraules més plenes de ressentiment que de precisió. Sí, Senyor Serrano, no se’ns ofengui més encara. Està clar que vosté i qualsevol treballador de l’Hospital de Bellvitge hauria preferit que el nom del centre hospitalari brillés per un nou avenç en el terreny de la medicina que no per una errada fatal. Suposo que els periodistes també ho preferim.

Els matins judicials de TV3

EN CUNÍ HO HA ACONSEGUIT: ha portat el testimoni de l’agressió dels ferrocarrils al programa. Com li agrada això de tenir-ne l’exclusiva i reiterar-ho davant de les càmeres: «tu no volies sortir en cap tele però has vingut avui aquí?» i «no aniràs a cap altra tele?» El noi ha dit que no, que només volia comparèixer una vegada per deixar clar que molts dels fets que s’han descrit als mitjans no són certs. Ni ell és un home sense papers ni a Olesa l’han insultat.

L’ocell, a la gàbia

QUIN ESPECTACLE MÉS LAMENTABLE, el d’alguns mitjans entorn el cas de l’agressió als Ferrocarrils de la Generalitat! Com a espectador, arribes a dubtar de qui és més rapinyaire, si l’agressor —aquell voltor esplomat i corsecat de Santa Coloma de Cervelló— o els mitjans que professen la seva vilesa. La repetició d’imatges acaba per atenuar la crueltat explícita, fins al punt que la noia agredida perd el protagonisme inicial a favor de l’ocellot amb ínfules de cavall, si no d’ase.

Matins encesos a TV3

PLANTEJAMENT. Pilar Rahola anima els votants de Plataforma per Catalunya a particiar en un cara a cara. Tres d’ells accepten i s’hi presenten. Un jove de 18 anys que ha votat per primera vegada, una immigrant xilena casada amb un català, i l’home en qüestió, que tanca la tríada.

Km 33

QUAN ALGÚ TÉ UNA BONA IDEA S’HA DE RECONÈIXER. Avui he descobert un nou programa, el Kilòmetre 33, que tot i portar aquest nombre s’emet a la 3 (coses dels programadors…). En definitiva, que l’han encertat. Han trobat una forma planera i entretinguda d’explicar travesses arreu del món. Molt diferent a espais també de viatges com els de la Lonely Planet o els Afers exteriors d’en Miquel Calçada.