SI AIXÒ FOS UNA NOVEL·LA, aquestes línies encetarien el prefaci però, tractant-se d’un blog, ho deixem amb “primer post” o comentari inicial. El nom d’aquest espai no és gratuït; fa referència al rastre que qualsevol fet o persona deixa al món i a la vida de qualsevol. Un rastre, a vegades, ficcionat en forma de conte i, d’altres, relatat tal com és.
Per bé que EMPREMTES neix el maig de 2007, aquest primer missatge data del 2005 perquè he recuperat escrits anteriors, publicats inicialment a bloc.cat. Aquest racó entre literari i reflexiu neix de dos altres blogs, EL PA DE CADA DIA i FRAGMENTS, que han mort per limitacions tècniques del servidor i altres raons d’un servidor.
I el pròleg d’El pa de cada dia feia així…
Totes les històries tenen una raó de ser, un moment i un lloc d’arrencada. La que aquí es relata neix, creix i es perpetua dia a dia en una cafeteria-restaurant que té per cartell «La Tertúlia». El motiu li deixem a l’atzar i el moment no podríem precisar-lo, si bé la majoria d’actors i actrius entren en escena de la mà del segle XXI.
Cada dia, són moltes les persones que coincideixen a «La Tertúlia», però la gran majoria no s’ha arribat a conèixer. Alguns ni tan sols han intercanviat el bon dia de cortesia, per timidesa, pressa o pura antipatia. Només uns pocs, a còpia de temps i cafès de barra, han anat més enllà de la mirada fugissera. El dia a dia s’encarrega de fer la resta. Una coincidència rera una altra, un somriure, una salutació en arribar o marxar, una mirada furtiva cap a l’escot de l’Aina, el ball de cap d’any, festes de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan, una petició horària (Perdona, tens hora?), un dels primers telèfons portàtils que sona, el mateix telèfon que torna a sonar (tothom mira en Neal), un llibre oblidat a la barra (l’adreça del Pol està anotada a la guarda, amb una cal·ligrafia excel·lent)…
Saber quin és el punt de partida exacte de la coneixença entre dues o més persones, no és fàcil. Generalment, les avinences i desavinences es gesten al llarg de períodes temporals, més curts o més llargs, i en comptades ocasions podem referir-los a una data concreta i a un moment del dia. En canvi, si que sovint podem relacionar aquest començament amb un lloc precís. El nostre punt geogràfic és la cafeteria del Marçal i la Cati; el dia, un de qualsevol.
Aleix Cabrera 