JA NO QUEDA RES. Ni les il·lusions de tornar a ser capital mundial, ni els diners que va costar matrialitzar-les. Encara pitjor: ara el deute s’ha duplicat i ascendeix a més de 700.000 euros.* Dir-ho en pessetes resulta complicat perquè per més que intentis fer la conversió amb la calculadora t’indicarà «error» i això vol dir que parlem de moooolts calerons.
Quina inversió més mal feta i, a sobre, la zona del voltant segueix desolada a l’espera, potser, d’una nova especulació urbanística. En Víctor ho va comprovar amb els seus ulls dissabte al vespre, quan s’hi va arribar. Al final de la Rambla Prim, on creua amb la Diagonal, allà on els cotxes xoquen amb el tramvia per no respectar els senyals de trànsit; allà començava el Fòrum. La zona encerclada per tanques i guixetes vigilades, ja no és fronterera amb res.
Per més Fòrum que hi hagués, la ciutat acaba on s’alça el supositori gegant que alguns anomenen Torre Agbar. Més enllà —entre la plaça de les Glòries i el centre Diagonal mar— el paisatge és desolador. Amb solars a cada banda, les quatre palmeres fan de la Diagonal, l’oasi que el Parlament de Catalunya va deixar perdre. Passejar-s’hi un dissabte a les vuit del vespre, fa por; en Víctor ho va assegurar. «Feia por encara que la patrulla dels mossos circulés per la zona i advertís a una colla d’amants del tunning que abaixessin el volum de l’equip d’alta fidelitat instal·lat al cotxe.»
Entre l’hotel Princess i l’edifici Fòrum ja no hi havia revisors ni guàrdies de seguretat al control d’accés. L’entrada s’havia esvaït i només hi quedava ciment. En Víctor, entre ingenu i valent, s’hi va aventurar per saber en què s’havia convertit el paratge temporal dels guerrers de Xi’an, de l’home dels set mars o de les marionetes xineses. Ja no hi havia parterres florits, ni gespa, ni pudents lavabos provisionals, ni paradetes de menjar ràpid per a la societat consumista, ni atraccions. Només quedava la pedra amb què van cobrir el terreny per fer-lo avançar dintre el mar.
Era massa fosc per veure la pèrgola fotovoltaica («qui n’aprofita l’energia?», es va preguntar el noi) i massa tard per seguir en un lloc tan desolat quan podria ser a casa, bevent una tassa de xocolata calenta. Així que va agafar la bici i es va posar a pedalejar tant ràpid com va poder per arribar al Port Vell i deixar enrere aquella zona morta.
(*) Al cap d’unes hores, l’Agència EFE anuncia que, finalment, el Fòrum ha tancat amb un superàvit de 100.000 euros. Consulta la notícia a laMalla.net.
Aleix Cabrera 