L’ombra d’en Velasco

SÀPIGUES QUE EL TEU PALAUET ARROSSEGA HISTÒRIA. Hi vivien un home bohemi, el Senyor Velasco, i la seva dona que romania sota el seu jou. A en Velasco, a penes se li veia el pèl, no perquè fos calb sinó perquè passava hores i hores entre aquelles parets que testimoniaren la creació de cadascuna de les seves obres. Era un pintor deixat completament, abocat a la pintura a l’oli. Un home que (i això és una suposició) devia sortir a deshora, cap al tard, quan menys gent el veia. Bebia força. De fet, era el “borratxet” de l’escala i potser per aquest motiu i alguna altra frustració pegava la dona. Pobrissona! Aquella figura escanyolida, prima com un filabarquí, i de cabellera rinxolada. Parlava en castellà, excessivament depressa, pels nervis que la rosegaven, suposo. Un bon dia, van marxar de la Vila de Gràcia i no van deixar-hi cap rastre.