SORTIR AL CARRER, SOVINT ET DEMOSTRA, entre d’altres coses, que la inèpcia impera. Inèpcia tangible en fets quan expliques a l’òptic que les ulleres et fan mal perquè la vareta està un xic torta de la punta i, el molt ceballot, la torça tota cap enfora. Destraler i inepte. T’ha desajustat la muntura, però a ell tan li fa perquè no l’ha pagada i la seva, de ben segur, li han regalat.
Inèpcia tangible entre companys quan organitzes una activitat conjunta, demanes resposta i la gent passa de donar-la. Tu, per il·lús, ets ceballot. Els silenciosos, per apàtics, també. I encara ho són més els qui estableixen converses en paral·lel, perquè enlloc d’ajudar a solucionar conflictes, els fan més grans.
Inèpcia tangible al centre comercial, quan dius que estàs mirant i et persegueixen contínuament per entaforar-te algun article. Són realment beneits de no veure que a més pressió, de més mal humor et poses i probablement te’n vagis emprenyat sense haver comprat res.
Inèpcia tangible a la porteria, quan descobreixes que el correu comercial que havies entrat a dins, torna a ser fora, a la bústia «per a correu comercial», i descobreixes que el porter, inepte, es pensa que allò és un dispensador de fulletons si no un porta-revistes per als avorrits que passegen.
Inèpcia tangible als escrits amb quatre punts suspensius en lloc dels tres reglamentaris o —encara pitjor— un etcètera seguit de punts suspensius. Una toixesa similar a la del text desestructurat, sense paràgrafs o amb un punt i a part al final de cada frase. Encara més gran és la niciesa del qui oblida que les comes, a banda d’establir pauses per a respirar, fan més comprensible el missatge. I què podem dir dels autors que per ignorància atribueixen nous significats a paraules existents, o del director de premsa escrita que aposta pel català que es parla al carrer en contra de les convencions lingüístiques i contribueix a castellanitzar-lo?
Agafa la Bíblia i rectifica-la. No era fang, sinó inèpcia, allò d’on venim i allò en què ens convertirem. Per molt que ens pesi, aquesta podria ser la veritable essència humana.
Aleix Cabrera 