SABIA QUÈ EM TROBARIA. Ho sabia i m’he posat mig de mala gaita, com si això ajudés d’alguna manera. Concentració de mitjans, una altra volta! Com si fóssim feres famolenques hem envoltant la presa amb grans ulls negres de vidre, d’una negror inquietant i absorbent. També l’hem envoltada de pampallugues incessantment encegadores, i de molsudes orelles d’escuma grisa connectades als cíclops de tres potes.
Però també som feres despietades i poc solidàries que ens apleguem sobre la víctima sense deixar-li aire, cremant-li la vista amb les nostres fogonades, dificultant la feina als companys en tancar tan el cercle fins a escanyar-nos. Els qui podrien fer la feina en un instant, s’hi estan estona. Els qui podrien fer-la des d’un altre angle, la fan des d’un primer terme. Cap de nosaltres està content amb què fa el veí o com es disposa el veí. Cap de nosaltres és prou intel·ligent per engrandir una mica l’anomenat “corrillo” de mitjans.
Aleix Cabrera 
>Entesos. Benvingut, siguis. ;-)
>ei, moltes gràcies per passar-te pel meu bloq! Seguiré atent les evolucions del teu per veure què s’hi cou!salut!