NO PERDO L’ESPERANÇA en topar-me amb un administrador de finques decent. Per ara, no ha estat el cas. Fa uns dies, vaig trepitjar una delícia de pis, en un barri tranquil, assolellat i ple de comerços. Hauria signat si no fos perquè no hi havia cuina ni conducció de gas ciutat. Li faltava, doncs, una cuina elèctrica, tapar totes les esquerdes dels marcs de les portes amb guix i una bona pintada.
Tanmateix, vaig optar per visitar la seu de Finques Vaca, per negociar l’estalvi d’alguns mesos si jo m’havia d’encarregar de les reformes. Quan els ho vaig comentar, a sobre, van tenir la gosadia, d’assegurar que desconeixien l’estat de l’immoble que tenien a catàleg, que parlarien amb la propietària i que em dirien alguna cosa aquella mateixa tarda.
No hi va haver cap més trucada. Ni aquella tarda, ni els dies següents. Suposo que algú de la desena d’interessats s’avindria a quedar-se la casa tal com estava, sense exigir condicions. Començo a entendre de que va el negoci. Començo a entendre perquè la gent, quan deixa un pis de lloguer, s’emporta les canonades…
Aleix Cabrera 