Finances que trontollen

A GRANS MALS, grans remeis. És el que sempre s’ha dit. Així que a grans mals financers, grans bancs, oi? Amb la idea al cap i, havent vist que qui s’ha reunit amb el govern central, són els grans bancs i caixes de l’Estat espanyol, opto per tancar un compte d’una caixa modesta, que a penes em dóna beneficis.

–Bon dia, voldria cancel·lar un compte –he dit a la noia de la peixera, que ha obert els ulls com unes taronges.
–Com és, que no està content amb nosaltres –ha fet, tota amoïnada.

Després de dir-li que no i explicar-li els motius, m’ha convidat a seure per parlar amb la seva companya, diria que d’un càrrec superior. He tornat a explicar què volia i he tornat a veure uns ulls com unes taronges i aquest posat dubitatiu, poruc, amoïnat, de “mare meva!”. La càrrec-superior m’ha fet esperar un moment i ha entrat en un despatx, possiblement per fer una consulta a un càrrec més superior.

Quan ha tornat, m’oferia la targeta gratuïta i el manteniment gratuït si vinculava la nòmina amb l’entitat. “Em sembla que no m’has entès, maca, jo el que vull és treure els diners de l’entitat, que no són gaires, però no hi fan res”, li hauria volgut dir, però ho he deixat amb un “no m’interessa”.

–Un moment, sisplau –I torna a marxar cap el mateix despatxet per parlar novament, crec, amb aquell el càrrec més superior a qui mai no veiem la cara.

Aquesta vegada ha tornat amb una oferta més bona, que no he pogut rebutjar. Deixes els diners en una llibreta, els pots treure quan vols, sense terminis ni penalitzacions, amb un rendiment del 4,5% a revisar el desembre. Ella s’ha sortit amb la seva, però jo també hi he guanyat alguna cosa, perquè, fins ara, aquests quartos tenien un rendiment nul. Està clar, però, que les entitats financeres faran tot el que calgui, ja no per guanyar nous clients, sinó per no perdre’ls.