ESPERO QUE ALGUN DIA pugui posar el punt final a la saga d’entrades sobre els administradors de finques, però diria que va per llarg: trobar un pis de lloguer a Barcelona, en condicions i al preu que toca sembla utòpic. Si no sobrepasses els 700 euros només hi ha misèries: interiors sense llum, zulos a lo terrorista, colomars de terrat… I els propietaris i administradors encara tenen la barra d’ensenyar-los i dir-te que els mobles els pots desmuntar i llençar, i que caldria pintar el pis, reformar el bany i la cuina!
A la llarga n’aprens i mires de fer la criba per telèfon. Fa una estona, parlava amb un administrador que semblava idiota. “Mira està com està, vull dir, s’ha de refer el bany, i la cuina, una mica, vull dir, els fogons, vull dir…” Una altra m’explicava que “reformar el bany” volia dir fer-lo tot nou i que per això rebaixaven el lloguer als 600 euros. Si vols una cosa digna te’n vas als mil i això ja és un sou! Espero que algun il·lusionista m’expliqui com manegar els bitllets per poder pagar el lloguer i subsistir, no perquè m’enredi sinó perquè m’aporti una mica de la seva il·lusió.
Aleix Cabrera 