Pluja, beneïda pluja

QUÈ TÉ LA PLUJA QUE OFÈN tot sovint? No m’he topat amb ningú que tingués un qualificatiu agradable per al dia d’avui. Que si era de gossos, que si era el que ens permet deduïr que un gos ha passat per la vorera i el seu amo és un marrà, que si era lleig, desastrós, lamentable… En sortir de la feina –tard, com sempre– sonava Entends-tu les chiens aboyer a l’iPod. El paraigua no s’ha mogut de la bossa. La caputxa tampoc ha fet la seva funció. He aixecat el cap i he deixat que la pluja perlegés els vidres de les ulleres, fins que els cossos perdien la forma i s’entortolligaven els uns amb els altres.