NO PUC MORIR. Encara no m’ha arribat l’hora perquè, segons publica avui el canal de notícies de Yahoo!, hi ha 100 pel·lícules que hem de veure abans de morir i me’n falten més de la meitat!
Haig de descobrir què van fer dotze homes sense pietat, dos dels quals tenien un destí; un, John Connor, lliurar-nos dels terminators, l’altre, Luke Skywalker, d’una guerra encara més gran, la de les galàxies. Per això, retornaria a les estrelles en una odissea espacial amb un vuitè passatger, un caçador de replicants anomenat Rick Deckard i un tercer homé. Faria ombres xineses amb la lluna com a projector damunt d’una bicicleta, després de volar sobre el niu del cucut i matar, sense voler, un rossinyol al cel de Berlín que mai no arribarà a França.
Això, després de deixar Chinatown i travessar el riu Kwai per arribar a l’Àfrica, desitjant estimar, i conèixer-ne la reina, aquella fera de nena, potser en un sopar a Casablanca mentre en Sam la torna a tocar, la cançó, no la fera. Hauríem d’esquivar les bales, també les d’un bo, un lleig i un dolent, o el que és el mateix l’agent 007, Goldfinger i el Padrí; tots tres, sospitosos habituals. Les dones patirien un atac de nervis i, entre somriures i llàgrimes, m’obligarien a fugir per trobar un mag, a Oz, i recuperar l’anell del Senyor, que guarda l’arca perduda.
Pel camí, cantaria sota la pluja i em creuaria amb set nans i una dona de pell molt blanca, un gorila descomunal que sopa tauró assassí a la brasa i sopa d’oca. Volaria amb el drac, que dona nom a tota l’operació, fins a moscú. Trucaria amb un telèfon vermell al millor exorcista per aplacar la bèstia humana i recuperar un dels nostres. Succeïria aquella nit. Les tres següents les deixem per a Eva.
Amb un tramvia anomenat Desig recorreria viaranys de glòria i esquivaria set samurais, els centaures del desert, un brau salvatge i un ramat d’anyells molt silenciosos. Quan en Harry trovés la Sally, de vacances a Roma, tot degustant unes maduixes salvatges, recordaria que el Titanic ja es va enfonsar una vegada, a principis de segle vint, i que tot això està passant a Matrix, la matriu del cinema. La llista no és més llarga que la de Schindler, però encara hi ha temps. El cine no em deixarà morir.
Aleix Cabrera 
>Molto interessante