ELS FUTBOL ENS HA TORNAT A MOSTRAR que té dues cares fora del camp. Potser dir “dues” és voler simplificar-ho massa i és caure en el maniqueïsme. No ho puc evitar. És la imatge que en queda, al cap i a la fi, després del que ha passat el cap de setmana.
D’una banda, la joia sincera compartida entre tants –aquí m’hi incloc–, les botzines al carrer, les exclamacions a les balconades que més tard es tradueixen en senyeres i banderes blaugrana. De l’altra, el resultat de l’aglomeració descontrolada de simpatitzants culés –més els afegits– que perden l’oremus i les formes momentàniament, que desconeixen la mesura, que obliden que vivim en un estat de dret, en una societat compartida, i que les nostres motivacions haurien d’estar encaminades a construir i no pas a destruir.
Si la “festa” de canaletes ha d’acabar amb una mostra de bandalisme i anarquia, em sembla que tenim un problema, i no és pas petit. Potser el club hauria de començar a pensar a fer classes de civisme als socis, a les escoles, a les places públiques. Potser la policia hauria de prevenir el descontrol o aplacar-lo amb eficàcia en cas que es produeixi. Potser aquest és un signe més entre tants de què la civilització, la societat massificada, està en crisi.
Aleix Cabrera 