El món a l’inrevés

DEIXO EL LLIBRE a la prestatgeria de la sala d’estar, que en realitat és la prestatgeria que haig de col·locar al traster, però que mantinc a la sala d’estar perquè encara no tinc prestatgeria de sala d’estar pròpiament dita. Així i tot, la que tinc és prou útil i fa companyia la taula de la cuina que també està a la sala d’estar, no perquè la cuina sigui remenuda –ben al contrari–, sinó perquè encara no he trobat la taula d’estudi que vull. Clar que la cuina és el lloc més fresc de la casa i és prou gran per instal·lar-hi l’estudi. La pega és que no hi ha endolls. En canvi, és l’únic lloc de la casa on sempre hi ha alguna xarxa wifi oberta –ara de quatre ratlletes, que no està malament. L’única pega és que la millor cobertura s’agafa damunt de la rentadora i connectar-se a internet és directament proporcional a contractures i lumbàlgia. Si Carroll aixequés el cap, potser faria un tercer llibre d’Alícia…