QUÈ TÉ LA TAULA DE BILLAR, que sempre la deixen sola? No està pas en mal estat, disposa de totes les boles i prou pals per a colpejar-les, està correctament il·luminada i no cal fer cua per a fer-ne ús. Així i tot, segueix sola. Rodolfo L. se la mira, mentre fa baixar el mojito coll avall com si fos orxata.
–Haig d’aprendre a fer mojitos o acabaré escurat –exclama en veu alta després de l’últim xarrup, però ningú no el sent.
La saleta del fons, la del futbolín, és plena a vessar de gent. Dos homes es mantenen al podi i sembla que ningú els fa ni una mica d’ombra.
–Cap tàctica no és prou bona per a usurpar-los la victòria! –fa una de les dues noies que comencen el joc.
–Sempre podeu abaixar-vos l’escot i mostrar pitram –suggereix Rodolfo L., però no li fan cas.
–Fa molt temps que no hi jugo.
–Ah, però en saps?!
–Una mica.
–Molt bé!
–Sí, però mai no he fet de portera.
–Jugueu amb les distraccions i remeneu malucs –suggereix Rodolfo L., però ningú no li fa cas.
Tothom concentra la mirada en el terreny de joc, tret de la parella d’advocats que clava dards amb desencert a la diana, els tres adolescents que s’inicien en el món de la dansa i el banquer que esforça a buidar l’intestí gruixut al wàter que hi ha al fons del passadís a mà dreta. La dona que serveix a la barra ja no té més menta per a més mojitos.
–Demà mateix en compraré i faré els meus propis mojitos, que no deu ser pas tan complicat –comenta Rodolfo L. a la taula de billar.
[Proposta de Relats Conjunts]
Aleix Cabrera 
>Curiós escrit. La teva proposta pels relats conjunts m'ha semblat molt amena i divertida. No t'havia vist mai pels relats conjunts, així que benvingut o, encantada de coneixe't! Passa't pel meu món quan vulguis!