ELS SEGUIDORS DE “LA ROJA” SURTEN AL CARRER per celebrar la victòria contra Alemanya. Cotxes, autobusos i motos fan sonar el clàxon i onegen banderes espanyoles des de les finestres. Entre les 22.30 h i les 23.00 es congreguen a la plaça d’Espanya prop de 1.500 persones. Entonen càntics d’exaltació patriòtica, com ara “Ese Puyol también es español”, “Viva España, viva España, oé, oé”, “Barcelona es española”, “En Catalunya también hay españoles”, “Viva Franco” o “España grande y unida”.
La bogeria s’estén com el foc en un bosc a ple estiu. Molts toregen amb la bandera groga i roja els vehicles que encara passen pel coll d’ampolla en què s’ha convertit la calçada. Un pare hi acosta la filla, a coll-i-be, perquè etzibi un cop a l’autobús, com fan molts altres. Una mostra de força i bestialitat digna d’ensenyar a les noves generacions, que a la vida no tot són flors i violes, i cal estar preparats. A la plaça no falten nens ni tampoc nou vinguts que també lloen amb fervor la bandera del brau abans que la seva.
Els seguidors, fins i tot, entonen l’himne d’Espanya fent un lo-lo-lo prou afinat davant la manca de lletra de la partitura. Encenen bengales i petards, llencen glaçons, ampolles i llaunes contra terra i al centre de la plaça. S’exhalten com ho faria un fidel seguidor del Barça, del DKV Joventut o qualsevol altre equip, amb la diferència que aquí hi ha algun cap de poc pèl i molta caspa, toros i àligues.
Aleix Cabrera 