AQUEST JOC CONCÈNTRIC DE TUBS DE METALL no és una nau espacial ni una botiga de ciència-ficció, tot i que en té l’aparença. És l’antiga seu de Gas Natural al Portal de l’Àngel, de Barcelona, ara convertida en botiga d’una marca de roba de preus ajustats i qualitat dubtosa que es propaga com el pitjor dels herpes. Hi acompanyo tres cosines, dues d’adolescents i una d’edat universitària, que han vingut d’un poble del sud per anar de rebaixes.
–Posen la música tan alta que t’apeteix sortir-ne tan bon punt entres –fa la mitjana.
Em deixa de pedra. Mai no m’han agradat aquests locals que es confonen de sector comercial i recorden més als de l’oci nocturn (només els falta la barra, els tiradors de cervesa i el gorila a la porta), però pensava que això feia les delícies de tots els adolescents. Curiosament, cap de les tres està a gust amb l’ambient discotequer d’aquesta i altres botigues de roba, ni molt menys amb els perfums ambientadors que tomben el personal.
Havent mirat molt i comprat poc, deixem el transitat carrer de la Portaferrissa i ens relaxem a Can Viader, al carrer de Xuclà número 4, amb orxates, llet merengada i Cacaolat gelat (originari justament d’aquest comerç històric de la ciutat).
[Aquesta entrada s’ha programat per a la publicació automàtica]
Aleix Cabrera 