El salt de la stripper

SERVIR CERVESES I COMBINATS DIVERSOS fins a l’edat de jubilar-se no és la vocació de ningú. Tampoc l’era per a la Giselle, tot i haver entrat al Cosmonauta per la porta petita, com totes –primer, rentant gots, més endevant, fent taules. La noia prometia, tenia un talent nat, i les companyes d’escena no es guardaven les crítiques ferotges i els comentaris més acarnissats entre vastidors. Fins i tot la Marlenne, la reina de la nit, l’estrella del Cosmonauta, va predir el potencial de la jove: “un dia, aquesta noia ens treurà la feina”. I així va passar.

La Gigi –nom amb el qual va rebatejar-se, la Giselle– es va deixar seduir pel cegadors focus de l’escenari, i la colla d’homes amb excés de zel que s’abraonaven a primera línia es deixaven seduir per ella. Extasiats, tots, absolutament tots, mentre la Gigi deixava caure les peces de roba, una darrere l’altra, serpentejava, onejava, ballava i suspirava amb la mirada al futur: dirigir el seu propi local de striptease. Però el futur no el sap ningú, només l’intueixen uns pocs i la Marlenne, vist el seu encert, va decidir provar sort en l’art del presagi i es va apuntar a Cartomància 1, Psicologia endevina, Quiromància i Lectura de runes a l’Escola per a fetilleres expertes.