LA REVOLUCIÓ TECNOLÒGICA HA COMPORTAT tota mena de canvis en la forma com gestionem la informació, en com ens comuniquem, en les relacions humanes… i convida a definir nous conceptes, com el “silenci digital”, que no té res a veure amb una pausa dramàtica radiofònica o un moment sense dir-se res dues persones que es troben cara a cara.
Per la via telemàtica, el silenci consisteix a no respondre un mail d’immediat –encara que es tracti d’una resposta prèvia, ràpida, no elaborada, de l’estil “ho he llegit, et dic alguna cosa en breu”–, o bé estar-se uns dies sense escriure al blog, al Facebook o al Twitter, sense avisar-ne als seguidors. Fa dies que espero que l’S. comenti una sèrie de retrats que li vaig fer i enviar per correu electrònic, però després de fer-li un “toc” via Facebook i veure que manté l’activitat, potser no li han agradat, s’ha oblidat de l’e-mail entre el volum de missatges que rebem diàriament o senzillament no li interessa.
Es diu que quan alguna cosa ens molesta dels altres, hauríem d’observar-nos a nosaltres mateixos perquè potser fallem en el mateix aspecte o hi tenim alguna cosa a veure. Per tant, entomo la reflexió i emprenc de nou la publicació bloguera –això mentre disposi d’alguna wi-fi oberta pròxima–, reviso en diagonal les 300 entrades pendents dels blogs en què m’he subscrit i contesto algun mail que, com he comentat, pot quedar pendent de respondre sota la pila de missatges entrants de cada dia.
Aleix Cabrera 