SÓN PETITS, TRAPELLES, JUGANERS I TENEN POR, però no tots temen el mateix. Han sortit de l’ou i en Piro, la Nara, en Basi i la Minu comencen a prendre forma i a fer de les seves.Abans de pensar en les seves peripècies, calia trobar-los un nom i, perquè els nens se’ls fessin seus, calia que fos curt, simple i de fàcil pronuncia. El sons oclusius de la /p/ i la /b/, els labials /m/ i /n/ i les vocals són els primers que aprenen a fer els més menuts. Bon començament! I si el primer tot sovint treu foc pels queixals, per què no batejar-lo com a Piro, del grec “pyr”, que vol dir foc?
Amb l’ena ja teníem en Nino, un infant que, després de quedar-se cec, descobreix un món fantàstic, diferent, immens, acolorit… el seu món interior, en definitiva. A veure. Nano una forma col·loquial de nen i també la mil milionèssima part de la unitat… massa petit! Nuno és el gos d’uns coneguts, tampoc. Nana és la gossa de la Wendy i els seus germans a Peter Pan (James Barrie), i una dolça cançó per anar a dormir. I Nara? Vejam, que existeix per Nara… La primera capital del Japó l’any 710. Va bé! Aquests nous amics són tot un símbol oriental!
Trobo a faltar un nom amb la be. Bebo, Bibo, Bobo… No! Basi. Per què? Perquè sí. I, mira, si l’estires amb la lletra o, te’n vas al “bassoon” que vol dir fagot en anglès. Per tant, en Basi ha de ser un personatge amb caràcter, gens melindrós.
I acabem amb la Minu, que no és la mana (germana) ni molt menys la mama. Així es deia la gata d’uns bons amics i, a més, fa pensar en la petitesa del prefix mini i la dansa barroca del minuet. Posem-hi música, doncs!
Aleix Cabrera 
Somriure i ganes de més, més!!! Això és el que sento ara després de llegir aquesta petita presentació del Piro, La Nara, el Basi i la Minu!
Oh!!! Ho he passat genial llegint. La meva imaginació ja està en moviment.
Aquests quatre personatges m’atrauen i conviden a dibuixar. Falten “20” dies perquè comencin a agafar forma.