Reflexions sobre els mitjans digitals al Media140

CAP ON ENS PORTA LA REVOLUCIÓ DIGITAL? Aquest és el denominador comú del Media140 Barcelona que, a través de tallers, taules rodones i ponències, convida el periodisme i els mitjans de comunicació a preguntar-se pel seu funcionament, possibilitats i dinàmiques de treball.

El músic i teòric de l’Ètica del joc, Pat Kane, inaugura la trobada parlant-nos del diferent concepte d’internet que van tenir Ted Nelson (de micropagament per clic) o Tim Berners Lee (gratuïta, l’actual), menciona el filòsof i expert en P2P Michael Bauwens amb “cal portar la gent cap allò que escasseja”, i parla d’ontologia, heterarquia i d’alguns mitjans digitals que han potenciat els avantatges de la xarxa.

La revolta dels països àrabs i la implicació de les xarxes socials obre la taula rodona següent, que modera la periodista Karma Peiró. El cap de xarxes socials de la cadena Al Jazeera, Riyaad Minti, explica mitjançant vídeo-conferència que “quan hi ha una catàstrofe els governs sovint fan boicot a la informació directa”, i llavors entren en joc les xarxes socials com Facebook o Twitter. Això, segons Minti comporta un nou “desafiament” pel periodista: verificar el contingut. El procediment a la cadena Al Jazeera consisteix en identificar la font a la xarxa (el nom, la localització, publicacions…), s’hi contacta per via telefònica, si es pot, i s’hi estableix una relació personal. La revolució àrab ha estat possible gràcies a les xarxes socials i, en aquest sentit, el periodista puntualitza: “no és una revolució de les tecnologies sinó de les persones; la tecnologia només ha accelerat el procés”. Els mitjans, conclou, han d’usar aquestes eines per “potenciar la informació i donar veu a aquells que no la tenien fins ara”.

Gumersindo Lafuente, periodista d’El País, i Alfonso Bauluz, periodista de l’agència EFE, també inisteixen en la necessitat de verificar les fonts i tota la informació que circula per la xarxa, com fotografies i vídeos. La xarxa només és una baula del procés que no seria possible sense els mòbils d’avui, destaca l’autor d’Obamaworld, Jordi Pérez. Els vídeos, un cop penjats a YouTube, “et permeten saber que més gent pensa com tu”, afirma en referència a què ha instigat la revolta als països àrabs.

Lafuente afegeix que el periodista d’ara ha de saber construir informació a temps real usant una diversitat de fonts i de la necessitat de repartir-se tasques: els que informen amb immediatesa d’allò que veuen i els qui analitzen el contingut i les fonts per oferir una informació treballada, contrastada, fidedigna. “Per primer cop, la gent i el periodisme disposen dels mateixos mitjans, els digitals”. El periodista de La Vanguardia Xavier Mas de Xaxàs, que tanca la taula, resalta la importància de coordinació de les persones a través de les xarxes socials i fa un apunt curiós: usa twitter com a bloc de notes, ja que registra el lloc i l’hora de l’apunt.

Tot seguit, el públic que omple la sala es divideix en tres grups, segons l’interès. M’apunto a descobrir com els mitjans de comunicació poden fer servir els codis QR amb Narcís Vives i Pau Vives, però hi donen un enfoc més extens, més comercial. Sens dubte, aquesta mena de codis de barres del segle XXI poden tenir moltes aplicacions en màrqueting, turisme, premsa escrita, sector immobiliari… però trobo a faltar una mica d’autocrítica per part dels talleristes. Han donat per fet que tothom disposa d’smartphone, sense adonar-se que l’esquerda digital també la tenim aquí.

Finalment, Àlex Puig ens parla de com les empreses poden fer servir les xarxes socials per crear una comunitat fidel al voltant de si mateixes, d’una marca o d’un producte. La tria de la xarxa i del model comunicatiu és el primer repte per a l’empresa o pel mitjà de comunicació, i l’hem de fer a partir de les nostres habilitats. Plantegem-nos què sabem fer i llavors triem el canal, proposa Puig. La xarxa té moltes possibilitats, des de millorar la comunicació entre departaments d’una empresa, si és tancada, o fer partícip els possible client de la creació, modificació i millora del producte, si és oberta.

Àlex Puig es mostra partidari de segmentar la comunitat, de no deixar que creixi massa, per poder fer-ne un bon seguiment. L’objectiu no és tenir una comunitat passiva, sinó que actui, i per això hem de ser influents –una tasca que es mesura amb clouding. De fet, la influència és, pel que explica un dels bens més preuats, ja que el 80% de la difusió és en mans d’un 20%. Hem de treballar, doncs, per generar audiència activa, que retwitegi o difongui allò que fem i diem.

També han escrit sobre el Media140 Barcelona: