[Text i veu: Aleix Cabrera / Música: Rêve, a L’opera sauvage, de Vangelis]
ELS ESTELS SEMBLEN SUTURAR aquest petit univers mariner
perquè no se n’escapi res i, així, aturen els vents i encalmen les aigües.
No hi ha cap més brugit que el de la brisa en acariciar les veles.
L’embat de les ones marca el contrapunt, per desdibuixar-se
en la fosca, com el guix mal esborrat d’una pissarra.
I enllà, a l’horitzó, comença a perfilar-se Barcelona,
la silueta adormida, quieta, d’una bèstia al jaç, la gran mare
que et veu marxar i roman sempre a l’espera per quan faci falta.
[Acompanyi’s la lectura de Barcelona de Freddy Mercury i Montserrat Caballé]
Aleix Cabrera 