Llunàtics

La lluna no ha saltat per l’horitzó a l’hora prevista pels meteoròlegs –les 21.30 hores aproximadament. Tanta expectació li ha provocat mandra o vergonya o totes dues coses i ha trampejat l’esperada sortida passejant-se emmandrida entre núvols baixos i contaminació. Tampoc no ens ha encegat amb les anunciades gales d’un vermell inusual. De ganes, no en faltaven al parc del Fòrum, però la quarantena d’assistents se les han hagut d’empassar, perquè ni tant sols a les 22.15 hores –l’hora en què l’eclipsi lunar havia d’assolir el punt àlgid– el satèl·lit no s’ha dignat a aparèixer.

Nit llunàtica en què les tornes han girat perquè fos ella l’espectadora i les persones muntéssim l’escena: quan ha arribat l’hora de tornar cap a casa, les desenes de portes metàl·liques del parc del Fòrum eren tancades i ben tancades; no els faltava el cadenat. Ciclistes, corredors, famílies amb cotxets i criatures… tots eren la mateixa presa, el mateix ramat. Trucada al 092 poc efectiva, quan l’agent de torn diu que no és cosa de la Guàrdia Urbana sinó del 010 –el telèfon d’informació de l’Ajuntament. Ineptitud, mandra o falta d’empatia que ens ha confirmat una segona trucada, aquesta vegada, a la Guàrdia Urbana de Sant Adrià. “El Fòrum no és del nostre àmbit, nosaltres no podem fer-hi res, han de trucar als agents de Barcelona”, ha explicat l’home que ha respost al telèfon.

Finalment, un jove amb el casc posat, com aquell qui duu un penjoll decoratiu, ha espetat amb to fatxenda: “Una porta a prova de pànic”. I ha obert una de les dues portes que es podien obrir des de l’interior i que, cal subratllar-ho, no tenien cap rètol de “sortida d’emergència” o “sortida”, a seques.