[Text i veu: Aleix Cabrera / Música: A little princess, de Patrick Doyle; Intro, de Yann Tiersen; If, de Michael Nyman; Les fades parlen en Fa sus 4, d’Aleix Cabrera]
CAP D’ELLES S’EXPLICA PERQUÈ ELS HUMANS som “tan avorrits” quan parlem. Diuen que ho fem de pressa, a vegades, sense pensar i, d’altres, pensant-nos-ho massa i allargant els nostres discursos innecessàriament, sobretot davant de faristols, mitjans de comunicació i grans audiències. De totes les llengües, es decanten pel portuguès, els dialectes llatinoamericans del castellà, el català, l’italià i, si no és per gaire estona, el francès. En canvi, s’avorreixen i adormen quan l’orador és anglès i s’esveren quan qui parla, ho fa en alemany, suec o rus. Coses de fades!
Tot i aquestes diferències, consideren que la parla humana és poc musical, que li falta textura, profunditat, ànima. Però hi ha excepcions, per exemple, quan els humans parlen amb els nens petits. Tot d’una, es transformen i adquireixen un parlar més musical, divertit i entendridor. Sens dubte, aquest canvi arriba al zenit quan els adults expliquen contes al infants. Aquest moment del dia fa les delícies de les fades i, si un para atenció, és probable que arribi a notar-ne la presència, perquè sovint s’atansen als capçals dels llits o vora els focs de camp per escoltar les històries que salten de boques a orelles.
Una altre indret per on solen voleiar tot sovint són les sales de concerts o per llocs més modestos, sempre que algú toqui un instrument o cantussegi amb una afinació acceptable. És així perquè la música és un dels llenguatges amb què s’expressen i comuniquen les fades. Parlen gairebé sempre amb l’harmonia característica d’un acord de Fa sus 4 (el que sona al tema musical de sota, combinat amb el de Do sus 4). La tonalitat que en resulta té una lleugera tensió, crea expectació a qui escolta i sembla que ha d’avançar o resoldre cap a algun altre punt. Les fades ho saben i per això juguen amb aquest so, perquè són enigmàtiques, misterioses i mai no en tenen prou, sempre en volen més.
Gràcies pels vostres comentaris! Anima saber que hi ha lectors i els agrada allò que escrius. Una abraçada des d’una Barcelona agradablement temperada!
Es una d elícia llegir els teus relats plens d’una imaginació desbordant i d’una expressivitat àgil i engrescadora.
Excel·lent! Hauria seguit llegint i escoltant.