T’HA PASSAT MAI QUE UN LLIBRE que fa temps que tens al cap, tot d’una et cau a les mans com per art de màgia? Això va passar-me amb Maic (Ed. Baula), de Tina Vallès, quan el vaig veure entre un munt de llibres orfes a la feina. Feia temps que observava les filigranes aèries de l’autora rere els comandaments de L’aeroplà del Raval, un blog que va aturar motors ja fa uns anys, no sense abans convertir-se en un llibre de relats. Es pot dir que, amb la maternitat, Tina Vallès va canviar de barri i va posar-s’hi a fer Ganxet sota les pedres. I, així que ha pogut, ha fet un nou pas en l’àmbit literari, aquest cop en forma de novel·la curta, amb l’estil a què ens té habituats, àgil, planer i pròxim.
Maic, el protagonista de la història, és un nen de vuit anys que vol entendre què passa al seu entorn, mentre mira de foragitar les pors i la solitud. El relat avança per si sol gràcies a la història i el protagonista que captiven el lector d’entrada, però també a com s’han estructurat els capítols i com van entrant en escena la resta de personatges (el no-pare, el germà immòbil i el rus, el senyor Soldat, la senyora Coixins…) que ajuden a entendre la realitat crua i dramàtica d’un infant a qui toca créixer abans d’hora i que només vol tenir “temps per ser petit tot el dia” fins que la mare el cridi amb les tres as del nom i no amb les tres emes de quan està “molt-molt-molt cansada”.
El personatge busca confidents (el lector, per exemple), algú a qui alliberar dubtes i temors, algú que el consoli i estigui per ell. Parla de forma directa, sense embuts, amb la tendresa i la ingenuïtat dels nens, i la fina ironia de l’autora. Al costat de Maic, hi ha persones que somriuen “amb ulls de cançó d’amor”, alguns minuts són capaços d’enfilar-se’t al coll i escanyar-te, i “Galícia és una fruitera gegant, plena de pomes”.
Aleix Cabrera 
Gràcies!! Celebro que t’hagi agradat!!