Fragments del món

L’ANGUS PATERSON NO ES POT MOURE. La cadira de rodes s’ha integrat en el seu sistema locomotor i sovint es diu “Per què vull cames, quan puc anar sobre rodes?” Sempre tan irònic, l’Angus! L’humor l’ha salvat. L’humor i la seva terra, que sembla feta d’una seda verda, humida i carnosa, amb aquestes muntanyes inabastables que acaben per aigualir-se al lluny. La gestió del Bed&Breakfast, que ell i la Lorna van aixecar a l’illa escocesa de Skye, també l’ha mantingut ocupat.

–Què fas? –pregunta a la jove turista que seu a la taula del menjador.
–Escric una postal –fa ella, sense aixecar la vista del paper.
–Postal? Pensava que ja no se n’escribien, sobretot els joves! Ara, sembla que en teniu prou amb els telèfons i els ordinadors.

La noia el mira i somriu.

–Sí que ens comuniquem constantment a través de facebook i twitter i altres històries tecnològiques, però m’agrada enviar postals, digui’m romàntica.
–No, nena, si fas molt bé. Tant de bo a mi me n’enviessin, de postals, almenys així podria veure món. –L’Angus suspira i segueix–: A més, una postal és exclusiva, personal, intransferible, es pot tocar i, en ocasions, transporta olors de l’ha terra que ha deixat, ah, i duu la cal·ligrafia de qui l’ha escrita amb tinta blava, negra o ves a saber de quin color.
–I també porta segells! –exclama amb to sorneguer la Lorna, que entra amb un carret atapeït de delícies escoceses.

A la mossa li salten els ulls quan veu el Dundee cake, les banana muffins i les Petticoat tails.

–Agafa el que vulguis abans de sortir, darling –li indica la Lorna–. I no et deixis l’impermeable.
–Sí, ho he vist: another rainy day –exclama la jove exagerant l’accent gaèlic.
–No, darling, this is not a really rainy day, just misty! –fa la Senyora Paterson amb orgull escocès mentre abandona l’estança.

L’Angus somriu per sota el nas i murmura alguna cosa així com “coses de la Lorna”. Tot seguit, s’atansa a la noia i li pregunta si ha voltat gaire pel món, si viatja gaire. Ella li explica que sí, que per gust i per feina perquè fa guies de viatge il·lustrades. En Paterson arrufa les celles i ella s’explica:

–Quan viatjo, esbosso i pinto allò que em crida l’atenció del lloc: la vestimenta local, la decoració d’una casa, la llum dels carrers… Penso que és una forma més de captar l’essència d’una terra, d’entendre la seva gent, no troba? Vostè, viatjava abans de…?
–De l’accident? I tant! Llavors, era un altre. Treballava a Talisker, la destil·lería de whisky que hi ha a tocar del llac Harport. Durant uns anys vaig ocupar-me de les exportacions arreu d’Europa i compendràs, darling, que per sortir d’aquí havia de volar o navegar… Quines batzegades, quan la mar s’embravia! Fumes?

La noia fa que no amb el cap. Ell pessiga el tabac i comença a carregar la cassoleta de la pipa.

–Al cap de dos anys d’anar d’una banda a l’altra, vaig conèixer la Lorna, ens vam establir a Portree i vaig demanar al patró de poder cobrir les rutes internes. Pensava que era el millor i la decisió em va costar les cames: un dissortat accident de camió en un capvespre massa tempestuós!
–I des d’aleshores que no s’ha bellugat de Portree… –fa ella, pensant en veu alta.
–Vaig haver de canviar d’hàbits. Vam ampliar la casa i, aprofitant que el turisme cada cop era més freqüent per aquestes contrades, vam decidir crear el Bed&Breakfast. I ja veus quines vistes, la millor postal!
–Abans m’ha semblat que li encantaven, les postals. Suposo que vostè n’hi enviaria moltes a la Lorna quan recorria Europa. Que li sembla si posem més finestres al menjador?

L’Angus fa cara de no entendre res i quan és a punt de dir-li que no pot ser, per l’estabilitat de la casa i el fred i l’humitat de l’hivern, ella conclou:

–Li enviaré una postal des d’allà on vagi, li parlaré de les olors i els colors i els sons, i així compartirem aquests fragments del món. Seran les noves finestres de què li parlava, totes diferents, totes enigmàtiques, totes plenes de vida.

En sentir aquesta proposta, l’Angus Paterson ha recuperat la mirada de quan era un nen, li brillen els ulls d’emoció i ja està desitjant que la jove marxi i comenci a recórrer món.