Un viatge molt animal

LA CAMBRA ON VA DORMIR els primers mesos de vida ha tornat a aparèixer. Ja no és una cambra per dormir, s’ha dit. Ara, li queda petita i, quan l’hi fiquen, s’enfosqueix tot d’un plegat i no pot sortir-ne i comença a bellugar-se. Sí, el seu llit fet d’una manteta de quadres grocs es torna inestable i es desplaça d’una banda a l’altra, com una barca diminuta enmig d’una disputa d’onades oceàniques.

Ja hi tornem a ser: la cambreta vola pels aires! Perd de vista el món conegut. La llum minva i el terra trontolla, fins que noves onades de sol i un grapat d’olors i sorolls inunden l’estança a batzegades. La quietud d’una vida passada és només un record inaccessible, perquè en un cervell tan petit, pendent d’emocions tan fortes, només hi cap el present.

La cambra es fica dins d’una altra cambra, gran, blanca, lluminosa i freda, molt freda. Ara, ja no es mou la cambra petita amb finestra de barrots que havia estat un llit comfortable fa temps, ho fa la cambra gran. S’ha omplert de persones que la miren amb uns ulls massa grossos i massa rodons cada cop que pronuncia un “miau” que avança arraulit enmig de la cridòria.

El món rodola una estona més entre les llums i les ombres d’un univers massa sonor, perfumat i canviant pel seu gust. Quan tot s’atura, els barrots desapareixen i la petita bestiola, que sembla feta de felpa per masegar-la bé, s’esmuny entre coixins. Ha trobat l’abraçada permanent d’un món tou i estàtic on podria romandre durant hores.