INSTANTÀNIA. Mai un mot s’ha ajustat tant a la fotografia quan rere el disparador trobem Francesc Català-Roca. El fotògraf de Valls podia pensar-se i repensar-se l’angle, la velocitat d’obturació, el diafragma… fins a trobar l’enquadrament i la llum perfectes, perquè el fotògraf “no ha de dubtar mai a l’hora de disparar”. Per això, Català-Roca disparava quan realment ho creia i llavors captava precisos instants de la realitat.
Català-Roca no ha estat un fotògraf d’estudi; ha trepitjat el carrer i n’ha sabut aprofitar les llums i les ombres com ningú, ha jugat amb les línies i l’arquitectura, les composicions que ens regala la quotidianitat, però sobretot ha sabut entendre l’ànima humana. Si alguna cosa emana la seva obra és humanitat, naturalitat i bellesa. Sí, un home que neteja sabates, o tres que renten els carrers mànega en mà, o sis senyoretes que caminen de bracet… poden ser d’una gran bellesa! El veritable fotograf aconsegueix empatitzar amb totes les realitats i, per més modestes que siguin, sempre les dignifica. No em preguntis com ho fa. D’això se’n diu talent!
L’exposició de l’Obra Social CatalunyaCaixa recull, a l’edifici modernista de La Pedrera, 200 fotografies de Francesc Català-Roca. Pot visitar-se de franc.
Aleix Cabrera 
Retroenllaç: La magia y el talento de Francesc Català-Roca « Blog de Fotografía digital·