COM ELS COLLAGE QUE FÈIEM DE PETITS, però fent servir desenes -si no centenars- de fotografies de gran resolució i programes d’edició digital, el fotògraf francès Jean-François Rauzier recrea móns nous, impossibles i surreals. Barcelona ha estat una de les seves muses i objecte d’admiració, al costat de Versalles o Roma. El Museu Diocesà recull, fins l’11 de setembre, algunes evidències d’aquests Voyages Extraordinaires.
L’exposició ofereix trenta “hiperfotos” en què el pintor i fotògraf recrea llocs emblemàtics de la ciutat, els contorsiona i els omple d’elements fantàstics. Veure la Roma antiga atapeïda de lleons resulta molt inquietant i fa que et preguntis, si més no, qui és la mona de circ.
Aquests universos onírics també conviden a la reflexió. El cementiri de Barcelona extrapolat a l’infinit i convertit en una veritable ciutat de morts fa que em pregunti perquè ens entestem a evidenciar la mort, a mantenir els difunts a prop nostre i restar espai a la vida. La vida vista a través de desenes de televisors o una plaça plena de pantalles d’ordinador deixa clar com de tecnificada està la societat i qüestiona fins a quin punt en depenem.
Però no tot és inquietant i tètric en l’univers fantàstic de Rauzier. Hi ha quadres que conviden a seure, entrar-hi, perdre-s’hi i relaxar-se. Fins i tot, n’hi ha de simpàtics i curiosos, com el del Palau de la Música distorsionat ple de músics de totes les èpoques, per exemple Ray Charles, Madona, Michael Jackson, Bach, Verdi, Jamie Cullum o Stevie Wonder.
Val a dir que, en la realització del seu treball a Barcelona, Rauzier va trobar-se amb una limitació. Quan va triar la Sagrada Família com a objecte de retrat se li va dir que no tenia dret a modificar-la perquè no podia malmetre l’obra de Gaudí i, així m’ho van dir al temple modernista, “la Sagrada Família és una marca” i calen permisos especials per fer-ne un reportatge fotogràfic. Paradoxalment, Rauzier va poder fer i desfer amb La Pedrera, que també va projectar Antoni Gaudí.
Aleix Cabrera 