QUAN L’HOME DE L’ULL AIXAFAT va tornar de les Amèriques amb aquella planta diminuta, qui li hauria dit a la Maria que acabaria regentant-ne una plantació. “És una espècie molt preuada”, va explicar-se ell amb una rialla d’orella a orella i, tot seguit, li va proposar de treure més profit del terrat.
“Serà com el palmerar d’Elx però a la mida del teu àtic”, li va prometre l’home de l’ull aixafat. Només calia que aquella espècie vegetal arrelés, s’aclimatés bé i proliferés. L’home, que sabia perfectament de què havien mort els pares i dues tietes de la Maria, va sustentar el seu pla comercial en què si el cultiu anava bé, contribuirien a millorar la qualitat de vida dels malalts de càncer. Era plenament conscient que la menció de la malaltia estovaria qualsevol negativa de la dona i va funcionar.
La dona, que no les tenia totes d’entrada, va avenir-se fins i tot a cuidar-se’n cada cop que l’home de l’ull aixafat hagués de passar llargues estades a Colòmbia. No va trigar a familiaritzar-se amb la planta, sobretot quan va descobrir que es deia igual que ella, encara que només fos popularment. Descobrir-ho no li va costar gaire. Només va haver de fer una cerca creuada a internet, combinant els termes “càncer”, “planta” i “millora”. Google la va il·luminar amb articles mèdics i no tan mèdics, i una filera inacabable de fotografies i logotips amb la fulla de la planta.
Així va ser com la Maria va incorporar una nova faceta a la seva vida, que per qüestions pràctiques i laborals deixava per al capvespre. De dia, s’estava rere el mostrador d’una botiga de roba per a nadons, la feina més monòtona que un es pugui imaginar: any rere any havia d’atendre mares primerenques que no saben com vestir una criatura, avis que no es decideixen pel color de la robeta, i tiets que volen ser originals i, després de treure’ls tot el mostrari, acaben per no comprar res. En canvi, amb la posta de sol, la Maria es convertia en Uana, el complement perfecte d’una dona sencera, li agradava repetir-se.
Seguint tota mena de tutorials i vídeos explicatius que va pescar a la xarxa, la Maria no només va fer créixer aquella espècie vegetal, sinó que la va multiplicar fins a límits insospitats. Aquella petita selva particular va deixar de pedra l’home de l’ull aixafat, que havia tornat de les Amèriques amb un dit menys “a causa d’un accident automobilístic”, havia mentit ell.
[Imatge: Flickr Adrien/Salvi]
Aleix Cabrera 