Banyoles, temporada de bany

ELS BANYISTES NO SEMPRE RECORREN A LA PLATJA. Hi ha qui opta per la piscina, els rius o els embassaments. Banyoles ofereix el magnífic estany, d’aigües encalmades a una temperatura agradable (els meus peus així ho certifiquen). La zona destinada a tal ús no és gaire gran, de manera que de seguida s’omple. Qui prefereixi gaudir de les vistes fora de l’aigua, pot optar per degustar els deliciosos embotits de la contrada a la terrassa de La Carpa.

Així, engoleixo un entrepà de bull blanc i pa de forn de llenya, mentre la conversa avança cap a la següent qüestió: el de Banyoles és un llac o un estany? Ningú no ho té clar i es pot dir que els diccionaris tampoc. Mentre que alguns consideren els dos termes com a sinònims d’una “acumulació d’aigua en la depressió d’un terreny”, l’Enciclopèdia Catalana els diferencia per la mida sense precisar més: l’estany és “d’extensió reduïda”, com el de Banyoles.

Aquí l’aigua adopta el color dels turons que l’envolten. Només les blanques casetes de la rivera i comptades embarcacions de rem trenquen tanta verdor. Una extravertida i jove venedora de cupons de l’ONCE, que sembla que dugui un bocí de l’estany a cada pupil·la, ens explica que hi ha una àrea amb fauna protegida una mica més enllà de l’església de Santa Maria de Porqueres –d’un romànic primerenc, molt auster, amb una única nau amb volta de canó, absis semicircular, tres absidioles i dues capelletes.

Certament, si un ja coneix el nucli històric de Banyoles amb el monestir de Sant Esteve –el primer que els Benedictins van erigir a Catalunya– i uns carrerons que donen per més d’una història, val la pena recórrer la riba de l’estany. Per evitar l’excés de transeünts, val la pena escollir un dia que no caigui en festiu o vacances, i deixar-se perdre –només és un dir– per aquest paisatge frondós i canviant, amb àlbers, verns, salzes i freixes que caracteritzen el bosc de la ribera, als alzinars, pins i roures més mediterranis.