HI HA PROGRAMES QUE TENEN UNA RAÓ DE SER. Banda Ampla, n’és un. Qui el va impulsar fa una temporada no va pas inventar la sopa d’all; el comunicador Joaquim Maria Puyal ja va dirigir espais similars a la mateixa cadena (Vostè jutja o La vida en un xip). El quid dels programes, també d’aquest, consisteix a donar veu a persones ben diverses pel que fa a estudis, procedència o sector laboral. La televisió pública és la televisió del poble i, com ha tal, ha de cedir la paraula a l’espectador i no només a polítics i periodistes que opinen gairebé les 24 hores del dia en tota mena de mitjans de comunicació. Que potser no totes les opinions són vàlides i mereixen ser escoltades?
La pluralitat està garantida a l’espai que presenta Lydia Heredia amb diverses reflexions, sempre ponderades i amb to planer –aquí no cap la cridòria dels programes del cor i dels realities de les cadenes privades. Fins i tot els experts, distribuïts amb encert entre el públic com un més i no en cap poltrona, adapten el discurs i l’omplen d’exemples i matisos que fan entenedor el missatge.
Cal no desmerèixer la feina de l’equip de producció que setmana rere setmana tria un tema divers, no sempre vinculat a l’actualitat, i decideix qui ocuparà les grades. Però, sens dubte, el mèrit del programa és dels qui participen, sense embuts ni vergonya, i diuen allò que pensen. Un fòrum televisat per a fer-nos pensar.
Aleix Cabrera 