AMB LA PELL DE GALLINA he rebut, vist i llegit notícies pèssimes i dramàtiques de la nostra història. També amb la pell de gallina rebo les bones, tot i que la sensació interior és molt diferent. L’anunci de “cessament definitiu” de l’activitat armada per part d’ETA és un d’aquests darrers casos, com ho va ser el 9 de novembre de 1989, el dia en què va obrir-se el mur de Berlín.
Recordo el cap de setmana que va seguir la notícia. Les tres cadenes de televisió que teníem aleshores van emetre’n tota mena d’informes i reportatges. La caiguda del mur, que oficialment no va començar fins el 13 de juny de 1990, va donar la volta al món i va esperonar l’eufòria i l’optimisme, però també la incertesa davant del que s’intuïa com una nova etapa, encara boirosa. L’esperat anunci d’ETA -massa temps que l’hem esperat però benvingut sigui- està causant un efecte similar, amb “hurres” i “peròs“.
No pretenc equiparar les dues notícies, però si les reaccions d’entusiasme que han causat. Esperem, com ho van ser aquella nit del 9 de novembre i matinada del 10 de novembre de 1989, que el comunicat fet públic aquest dijous també esdevingui un punt d’inflexió real, una porta oberta a la pau definitiva i l’inici d’una nova etapa històrica al País Basc, a l’Estat espanyol i a Europa. Ara cal que la banda terrorista lliuri les armes d’una vegada per totes i que els polítics, siguin del signe que siguin, estiguin a l’alçada de la notícia i no caiguin en l’electoralisme.
Aleix Cabrera 