El Contagi de Steven Soderbergh és una pel·lícula més sobre pandèmies, pànic social i la cursa científica i política per assolir un tractament i sortir del pas, com ho han estat Outbreak (1995) o Apocalipsis (1994). La Warner Bros ha apostat pel premiat director de Traffic o Erin Brockovich i un repartiment de luxe (Kate Winslet, Marion Cottillard, Jude Law, Matt Damon o Lawrence Fishbourne), bones cartes en joc per atraure un grapat d’espectadors. La pel·lícula no és pas un bluf, que quedi clar. Entreté, està ben realitzada, el ritme no decau i la interpretació és correcta. La història avança amb la propagació del virus, d’una manera molt clara sense esdevenir un documental, i esbossa diversos vertents de la condició humana (el desesperat, l’oportunista, l’ètic…), però tampoc hi aprofundeix. No és, doncs, un film d’aquells que hàgim de recordar al cap dels anys. Per cert, que agafar el metro o el bus després de veure Contagion té el seu què.