Flas!

AIXÍ QUE LA PATENT del Gordonel va vèncer, la competència va començar a fabricar-ne el genèric i les vendes de la marca comercial van experimentar una caiguda imparable. Com ja havien fet en altres ocasions, el directius de Labocorp van treure’s una variant de la màniga: el Gordonel Flas.

D’un a l’altre no canviava res més que la formulació galènica, és a dir, la forma final del medicament. Mentre que el remei original era un comprimit clàssic, la forma “flas” es disgregava ràpidament a la boca, però mantenia el mateix principi actiu, és a dir la substància responsable de l’efecte, i no representava una eficàcia més gran. Ara bé, el cost per al client sextuplicava el del Gordonel i de la nova versió no hi hauria genèric perquè hi havia patent per estona.

Ara, només calia que els metges receptessin el Flas, que les farmàcies el dispensessin i que el pacient, que no deixa de ser un client però de medicines, acabés per adquirir-lo. Calia doncs, reduir la producció del Gordonel, perquè distribuïdors, primer, i farmàcies, després, n’exhaurissin els estocs i es veiessin obligats a servir i dispensar el Flas en lloc del clàssic. Els metges acabarien per receptar-lo i Sanitat no hi podria dir res si hi havia una manca de servei per, diguem-ne, manca d’excipients o neteja de màquinaria o allau puntual de vendes, que feta la llei…