Tsunami

COM UN TSUNAMI, onades de lletres, paraules i frases que s’eleven, avancen, peten contra el roquissar i ensorren la platja durant una bona estona. Ens agrada com treballes, fa la brisa marina; sempre et tenim present, murmura quan entra a les coves. Més ràfegues intermitents: Això és perquè en cas que… t’aprofitariem per a… A partir d’ara se n’ocuparà… m’ho ha dit… no en sabies res? Vora la mar, ulls oberts que no es perden l’espectacle i un cap que es gira, quan vols dir alguna cosa, cap a l’altra banda. Una gavina xiscla i retruny al lluny que tot s’acaba. Tot s’acaba… Si no fos perquè mai no ha anat tota màquina, pensaria que tot plegat és una al·legoria de l’enfonsament del Titanic. L’onatge, cada cop més abrupte, parla de quarantes i vints que se substitueixen i encavalquen una vegada i una altra. Tot d’un plegat, silenci. No punxen ni tallen. Els gats no miolen i les cases romanen tancades a pany i forrellat. És l’instant que precedeix la gran onada, que s’acosta embravida i trontolla i remuga jo no en sé res… res… jo si fora tu faria… fins i tot… Xile… quina… cadira assegurada… si queia… queia tot… talent i idees… ni tallo ni punxo… em sap molt greu… problemes de comunicació… sempre igual… tractar les persones… no t’ho puc dir… és cosa de… no te’n desconnectis… respecta’t a tu mateix… avança… Avança l’onada gegant que finalment s’abraona a la terra d’il·lusions, confiança, respecte, honestedat, persones. És moment de saltar-la i demostrar que el surf és un esport d’allò més gratificant, perquè encara podràs donar-ne les gràcies. Ara!