SEMPRE QUE ACABA L’ANY toca fer balanç i preparar tota mena de rituals. Més enllà dels dotze grans de raïm durant les campanades, diuen que el vermell ens ha de tocar el cos i que cal brindar amb or a la copa per invocar la sort. A mi m’agrada també escriure algunes paraules, sempre en positiu. A l’any vell, d’entrada, li dóno gràcies per les bondats, que s’empre n’hi ha, i li demano, sisplau, que ja que marxa s’emporti també penúries, malentesos i persones que no convenen. Per contra, al nou any, el rebo de braços oberts amb tot un llistat de peticions optimistes i bons propòsits. Aquest full, el duc a tocar de la pell, normalment dins del mitjó esquerre. L’altre es queda a l’escriptori i, passada la mitjanit, el cremo.
El 2011 ha estat un bon any, dins del que cap. No ha faltat la feina tot i les sorpreses d’última hora; s’han obert portes noves; he tirat endavant una nova col·lecció amb Gemser Publications i Rosa Maria Curto mentre les fades s’escampen pel món, l’any dels Drets de la Infància; torno a estudiar idiomes i, d’una manera o altra, he après a estar més alerta, a destriar el gra de la palla –que, creieu-vos-ho, n’hi ha molta–, a creure més en la intuició, a respectar-me i fer-me respectar, però sobretot m’he sentit valorat i estimat. Així que al 2012 li demano un projecte laboral engrescador, estimulant, que em permeti seguir creixent com a persona i professional; salut per tirar-lo endavant i bona gent amb qui compartir-lo. Bé, i que no faltin els viatges!
Aleix Cabrera 
Que els teus desitjos es facin realitat!