ES DIU D’UNA INVASIÓ que és l’acció d’entrar en un lloc sense dret, sense el consentiment del seu amo i contra la seva voluntat. Jo no sé si les dades tenen dret a entrar, probablement sí perquè algun dia devia dir “accepto” en un d’aquells contractes digitals de programaris, webs i servidors que fem servir. Per tant, en devia donar el consentiment, dic jo. Però us puc dir que la meva voluntat cada cop està menys d’acord a que aquestes dades continuïn multiplicant-se d’una manera que, ara sí, esdevé invasiva. Doctor, em sento “infoxicat”, necessito un carminatiu digital.
Aprendre a gestionar el correu
Sembla una fotesa, però no ho és. Gestionar els e-mails és una tasca que, tant en l’àmbit professional com personal, cal prendre’s seriosament, sobretot si cada dia s’omple d’un centenar de missatges nous i més de la meitat són del tot prescindibles. Per què entra tanta brossa digital? Com podem reduir-la o no ensopegar-hi de nou en cas d’obrir un nou compte?
En cas que el mal ja estigui fet, el primer que farem és detectar el problema. Potser fa temps vam subscriure’ns a cinc blogs i dos diaris digitals que ara ja no seguim o que seguim d’una altra manera (Twitter o Facebook). En aquest cas, val la pena dedicar el temps de llegir la lletra petita d’aquests missatges, que sovint és al peu del missatge i ens dóna l’opció d’anul·lar la subscripció o deixar de rebre publicitat. A vegades és tan senzill com reenviar l’e-mail i escriure “unsuscribe” o un mot similar a l’encapçalament. En altres ocasions, cal obrir el web que ens indiquen, accedir-hi amb un nom d’usuari i cancel·lar l’enviament. Finalment, si cap d’aquestes opcions funciona i el servei de correu electrònic ens dóna l’opció, marcarem els correus indesitjats com a correu brossa (“spam”)
Si resulta que volem obrir una adreça de correu electrònic per primer cop, val la pena determinar per a què la volem, quina mena de correspondència pretenem establir i quina mena de contactes l’han de conèixer. En cas que siguem uns tastaolletes digitals, d’aquells que proven totes les xarxes socials i es registren a serveis i continguts (newsletters, blogs…), potser valgui la pena crear un compte de correu electrònic només per a aquestes proves i deixem el personal per a l’esfera estrictament privada (família, amics i contactes de feina). La recomanació també és vàlida pels adeptes a l’anomenat “e-comerce”. Fins i tot, alguns experts recomanen obrir comptes de correu per a projectes professionals concrets, ja sigui perquè poden tenir una caducitat o pot donar-se el cas que un bon dia deixem de treballar-hi i hàgim de passar el relleu a una altra persona. D’aquesta manera, el nouvingut disposarà de totes les dades (contrassenyes i contactes) vinculades al projecte.
Una darrera recomanació, les etiquetes o carpetes no hi són perquè sí. És el moment de gestionar els missatges entrants. Gmail o Yahoo! permeten a l’usuari catalogar la correspondència i adjudicar-li marques en cas de missatges importants. Deixem a la vista tot allò que s’hagi de respondre o del que calgui fer-ne un seguiment; arxivem tot allò que potser hàgim de consultar més endavant, missatges de registres i contrassenyes, o comprovants de compra (també pot automatitzar-se!); i desfem-nos del que ja no farem servir.
Ara, a posar-ho en pràctica!
Aleix Cabrera 