ALS SEUS 80 ANYS I ESCAIG, no perd les ganes ni la força de tirar la casa i els fills endavant. La casa és gran i els fills també, però ella continua sent la mateixa de sempre, mare i àvia, i dona de la terra. Empeny els anys amb un humor i un estoïcisme que molts ja voldrien. Matinera de mena, anima els primers raigs de sol amb alguna sintonia radiofònica –si és una sarsuela o un bolero, millor– mentre s’entafora a la cuina per empescar-se un nou regal culinari. En aquesta partida no hi ha mitja part, no, la seva generació no coneix pausa ni laments! Aprofita el parèntesi –el xup-xup de l’olla– per omplir el carro de la compra i pujar un cabàs de roba bruta al terrat i baixar la bugada neta per plegar i desar. Es diu iaia i està feta d’una pasta tan especial i secreta com la de les seves mones. Ja no se’n troben!
Jo he tastat un altre regal, deliciós, que ella cuina amb amor. És la dels bunyols de flors de carabassa.
No, crec que són flors de carabassa arrebossades i fregides. Exquisides! Fixa’t si fa anys que es mengen les flors i ara, perquè alguns gastrònoms en parlen a les revistes, sembla que hagin inventat la sopa d’all! :)