Comunicats, sí; però de quina manera!

COMUNICAR-NOS AVUI HAURIA DE SER més fàcil que mai. De fet, és la concepció que tenim en estar hiperconnectats mitjançant plataformes socials i telèfons intel·ligents gairebé les 24 hores del dia. Però es tracta d’una comunicació efectiva? Algú s’atura a preguntar-se tant per la qualitat de la informació que genera com la que rep a través dels diversos canals?

Estic segur que tothom podria podria posar un exemple de malentès entre diverses persones, després d’un reguitzell d’e-mails que, a vegades, més que clarificar el missatge, encara l’enterboleixen. La irrupció dels SMS, primer, i dels programes de missatgeria instantània i les xarxes socials, després, ha fet que el procés d’escriure hagi passat de ser un acte curós, meditat i pausat a una torrentada de paraules que en ocasions no tenen solta ni volta.

Avui, molts escriuen com parlen, sense considerar si el to és l’adequat per la relació establerta entre emissor i receptor, sense preguntar-se com rebrà el destinatari les nostres paraules i si poden donar peu a confusions. Emetem missatges contínuament, però som capaços d’estructurar bé les idees –una per paràgraf, recomanen els experts– i donar-hi la coherència necessària? Distingim quan el text requereix més o menys formalitat? Som capaços d’estar-nos d’usar emoticones i onomatopeies?

Comunicació interpersonal a banda, què hi ha de la comunicació que s’estableix dins de l’empresa o de l’empresa de portes enfora? Per posar un exemple real, fa temps, treballava en un projecte que requeria demanar dades a una institució, així que vaig trucar-hi i quina va ser la meva sorpresa quan em van dir que era la tercera persona que trucava de la mateixa empresa per demanar el mateix! Havia fallat la comunicació. No només entre companys –cadascú havia tirat per la seva banda– sinó també de l’equip directiu o de coordinació cap a totes les persones que, d’una manera o altra, treballaven en el mateix tema.

Les xarxes i els dispositius mòbils també han afavorit que es produeixi més informació que mai. Ara, ja no són quatre gats de la comunicació els qui fan notícies, sinó que tothom amb accés a internet, una càmera i una gravadora esdevé periodista potencial. Això no vol dir que s’expliquin les coses com s’espera d’un informador, amb contrast, rigor i claredat. Algú ha de cribar el gra de la palla. Algú capaç de processar, interpretar i donar forma.

Per tant, el paper del comunicador, ja sigui en l’àmbit empresarial, la coordinació d’equips, l’ensenyament o el periodisme, està més que justificat. Només cal que ens n’adonem i hi donem el valor que havia tingut i que realment es mereix. Així que posa un comunicador a la teva vida!

[Llegir l’article a The Last Story / Imatge: FreeDigitalPhotos.net / Jannoon028]