HAY UN PROVERBIO AFRICANO que dice: “Ustedes los europeos tienen los relojes y nosotros el tiempo“. Los dos grandes inventos que hizo el hombre son el miedo y el tiempo, dos cosas que cuando naces no tienes.
És un fragment d’una entrevista a Andy Stalman, publicada a El País. El periodista argentí i expert en “branding” parla de més qüestions a banda d’aquesta referència que no deixa de ser anecdòtica. Reflexiona sobre la comunicació, les emocions, l’impacte de les xarxes socials i el màrqueting, però jo em vaig quedar amb l’anècdota i ràpidament vaig fer-ne un tuit amb el respectiu enllaç a l’entrevista.
L’anècdota hauria quedat en anècdota si no fos que el mateix proverbi m’ha tornat a les mans, un dia més tard i aquest cop ho ha fet a través de la novel·la ‘La col·laboradora’, d’Empar Moliner. Cito textualment un fragment de la pàgina 59:
I que això la va fer reflexionar sobre el pas del temps tan diferenet a l’Àfrica i a Europa. –Nosaltres tenim rellotges i ells temps… –va mormolar amb els ulls baixos i el moviment de cap que només poden fer les persones a les quals els ha estat revelada la veritat, no fa gaire.
La serendipia es dóna a més en un context plagat de referències a l’Àfrica i això fa que em pregunti: per què? Sembla una beneiteria però sempre m’han inquietat les reiteracions pastades, ja siguin en forma de serendipia o com a “dejà vu”.
Aleix Cabrera 
El proverbi em sembla boníssim! I respecte a les senyals: quan un tema (paraula, lloc…) ens crida l’atenció, de cop, sembla que ens arriba per diverses vies. Potser abans ja ens havia arribat, però no haviem fet gaire cas. Tenim tants estímuls al nostre voltant que hem de tenir una sensibilitat especial vers un tema per a que ens cridi l’atenció.
Ben vist, això de què captem un estímul perquè hi estem més receptius. La qüestió llavors és per què, tot d’una, tendim a fixar-nos més en “aquella senyal” ;)
Savia aquest proverbi africà i crec en la serendipia. No m’estranya que t’inquieti, la vida està plena de senyals però no sempre en fem cas, a vegades ni les sentim, ni les veiem, passen de llarg. Llàstima! Però, sortosament, tu les captes.
Una abraçada i bon dia